Demà, a iniciativa del PSIB-PSOE, els partits amb representació parlamentària es reuniran per veure de desencallar el carro de la reforma de l'Estatut d'Autonomia. Seria absurd esperar d'aquesta reunió resultats espectaculars, per bé que, en qualsevol cas, val més que els partits s'asseguin i en parlin cara a cara, en lloc d'insultar-se per damunt els diaris. Però es fa difícil creure que ara va de bo, perquè la impressió que fins ara han transmès els partits a l'opinió pública és que alguns d'ells no saben què volen, altres volen la lluna, i algun, i concretament el PP, no vol res. Ja s'ha comentat prou vegades que els canvis radicals d'actitud que ha protagonitzat el President Matas fan pensar que ell, i per tant el seu partit, no en vol cap, de reforma. Si això és així, i la veritat és que la conclusió s'imposa amb prou contundència, el numeret que fan sobre propostes de reforma amb les quals estarien d'acord seria una comèdia tan sagnant, que m'estim més creure que no, que no és així. En aquest cas, i sabent que en política no hi ha res que valgui per a l'eternitat i que el pragmatisme més elemental exigeix que els polítics siguin capaços de detectar quines passes són possibles en cada moment i donar-les amb tota fermesa i determinació, no sembla que hagués d'esser massa difícil posar-se d'acord en els temes més conflictius. Però no ho veig gens clar. Esmentem només, per motius d'espai, la qüestió dels Consells Insulars. Reconec que, per simple economia d'escala, sempre m'ha semblat absurd voler donar tant de protagonisme als Consells Insulars. Era el que volien les illes menors, però el resultat ha estat que qui realment està exercint aquest protagonisme és el Consell de Mallorca, també per simple economia d'escala: Mallorca és petita, però suficentment gran per poder sustentar les megalomanies més absurdes. Les altres illes, en canvi, n'haurien tengut prou amb una «administració perifèrica» de la Comunitat Autònoma, com la té cada província de les Comunitats pluriprovincials (però ja anireu ara amb aquestes!). Això hauria estat la solució més intel·ligent i racional, i com és lògic, suposa l'elecció per separat dels Consells Insulars i dels Diputats de cada illa al Parlament, cosa que per fi sembla que comença a acceptar tothom (el PSIB ho va defensar molt de temps, llavors ho va abandonar incomprensiblement, i ara ho ha tornat a assumir i s'hi ha sumat el PP), amb l'excepció massa comprensible d'UM. Llàstima que ara el PP es compliqui la vida exigint, fins i tot amb caràcter innegociable, segons la Vicepresidenta Rosa Estaràs, la creació d'un Consell Insular de Formentera, però no ens diu quina estructura institucional ha de tenir aquella illa. El batle actual ha demostrat el seu seny dient que la duplicitat Ajuntament-Consell Insular seria absurda, i que Formentera necessita una sola institució, es digui Consell o Ajuntament. Però d'això el PP no n'ha dit res, ni tampoc del fet que això suposaria rompre l'agrupament d'illes Eivissa-Formentera, establert a la Constitució, que per tant s'hauria de reformar, ni del fet que també suposaria que Formentera hauria de tenir un Senador que tampoc no és previst a la Constitució. I no hem parlat encara ni del nombre de Diputats, ni de les competències, ni del finançament, ni de la llengua,... No sé per què me sembla que el carro seguirà encallat.