Fenicis

dents, els cartaginesos, mai no han gaudit de bona premsa. Els nostres poetes no ha cantat les seves gestes i tampoc no s'han organitzat magnes exposicions. I és que aquest poble semita ha gaudit des de l'antiguitat d'una persistent mala fama. Els fenicis eren considerats uns comerciants sense escrúpols, gairebé uns pirates, mentre que s'exagerava el caràcter imperialista de Cartago, la més important de les seves colònies. Alguns grecs, com el poeta Píndar o l'historiador Diodor de Sicília, consideraren els cartaginesos com uns bàrbars de la pitjor espècie, una mena de perses d'occident que també volien destruir el món grec. I, com és lògic, la visió dels romans, que destruïren completament Cartago el 146 aC i eliminaren tota la documentació cartaginesa, encara era més negativa i sempre els presentaven com uns imperialistes extremadament agressius. Tanmateix, alguns autors grecs, com Tucídides o Aristòtil, valoraren més positivament la gran metròpoli fenícia d'occident. De fet, Aristòtil considerava que les institucions cartagineses figuraven entre les millors de la seva època. La monarquia era desconeguda en el món púnic occidental i els militars acostumaven a dependre del poder polític. A més, malgrat un cert predomini oligàrquic, existia una Assemblea del Poble, que va anar incrementant les seves atribucions. Així, a partir del segle III aC, s'encarregava d'elegir els generals i els sufets, que eren els magistrats suprems de Cartago.

Pel que fa al seu imperialisme, aquest tema és encara objecte de debat, però els estudis més recents consideren que en la política exterior de Cartago predominaren els mecanismes de control indirecte i que en això la capital púnica fou més semblant a Atenes que a Roma.

D'altra banda, el món fenici i púnic va marcar durant segles la història de les Illes Balears. De fet, durant set o vuit segles, la història de les Illes Pitiüses és la història d'un petit país púnic, que, a més, conegué períodes d'extraordinari esplendor. Com ha indicat l'historiador Bejamí Costa, l'Eivissa púnica fou una peça clau del comerç internacional i ja encunyava moneda en el segle IV aC. A més, els púnics ebusitans engegaren un procés de control colonial de les comunitats talaiòtiques de Mallorca i Menorca. Així, fundaren autèntiques factories, com la de na Guardis, que ha estat estudiada pel professor Víctor Guerrero, i forçaren la incorporació dels indígenes als exèrcits de Cartago, els coneguts foners baleàrics.

Tot plegat, suposa una presència del món fenici i púnic a les Illes Balears de set o vuit segles, especialment intensa a les Pitiüses. Així que, deixant de banda qualsevol prejudici antisemita, bé es mereixeria aquesta fascinant cultura d'origen oriental una major atenció i, sobretot, un esforç de divulgació, en un moment en què, potser més que mai, cal bastir ponts entre les dues ribes de la Mediterrània.