Hem estrenat el mes de desembre i això vol dir que comencen els fastos per la Constitució. Una celebració que cada any aprofiten alguns polítics per deixar molt clar que a patriòtics no els guanya ningú, mentre d'altres donen lliçons sobre què ha de pensar i fer el bon espanyol. Enguany la cita es posa més interessant i no ho dic, precisament, pel «vino español» que ofereix Delegació del Govern sinó per l'Estatut de Catalunya i la resposta dretana en la forma ja habitual: els dissabtes de manifa i els diumenges a missa. I és que avui els Aznar i companyia tornaran a sortir al carrer, concretament al quilòmetre zero, per protestar no se sap molt bé de què... de l'Estatut, dels catalans, de Zapatero, de tot plegat, la qüestió es queixar-se, fer molt de renou i crear un ambient de crispació.
No seré jo la que critiqui qualcú per exercir un dret del que he gaudit tants pics, però, tal com em varen ensenyar els publicistes, la saturació d'un missatge pot arribar a provocar l'efecte contrari. I al final passa que els còmics fan befa de n'Acebes i les seves rodes de premsa donant la culpa a Carod Rovira i a Zapatero o que un estudiant de periodisme es dedica a transcriure el que es diu a la ràdio dels Bisbes i el seu llibre Les barbaritats de la COPE acaba essent un dels més venuts a Catalunya. Amb tot això, l'escenari polític i el seu reflex en els mitjans de comunicació s'ha radicalitzat de tal manera que com una no contrasti amb alguns mitjans és impossible saber com es plantegen les neurosis del dia.
I és que tant d'una banda com d'altra s'agafen objectius per debilitar l'enemic. Hem vist com aquesta setmana Montilla rebia en el Congrés, en el mateix lloc on es reparteixen ferratines amb la coneguda cita d'Eduardo Zaplana «estic a la política per fer-me ric». Clar que tot això passa a Madrid, perquè a la nostra petita piazza coses com aquestes no sols no ens escandalitzen sinó que ens semblen d'allò més normal. Tan normal, tan normal... que es callen i se silencien aquí, mentre que a Madrid la disciplina de partit els imposa ser part del circ polític i mediàtic. Amb tanta mentida, no m'imagín com deuen estar els confessionaris de les esglésies els diumenges.
