No són gols, ni punts: són milions d'euros. Són els milions d'euros que el Govern Zapatero ens ofereix per a cada un d'aquests dos mitjans de transport terrestre. El passat mes de març el Ministeri de Foment feia arribar al Govern Matas la proposta d'un nou conveni de carreteres per import de 586,6 milions d'euros. El passat cap de setmana, després de la reunió entre els dos presidents, Zapatero va anunciar un conveni Madrid-Balears per finançar el nostre transport ferroviari, amb un import de 6 milions d'euros. És a dir: el govern central i el govern autonòmic estan d'acord que per cada euro que es destini al tren n'hi vagin cent a fer noves carreteres (el conveni és per nous traçats, no per millora ni manteniment dels existents). Estan d'acord, en definitiva, a valorar que les carreteres són cent vegades més importants que el tren.
És evident que el Govern Balear juga diferent quan es tracta de carreteres i quan es tracta de tren. Bàsicament, quan es tracta de carreteres, les fa, i quan es tracta de tren, en parla: en un cas la seva actuació suposa ocupació de territori i abocament efectiu d'asfalt, i en l'altre cas es limita a declaracions i plans. Quan es tracta de carreteres, no hi ha inconvenient a endeutar la comunitat autònoma durant dècades, en la confiança que al govern central no li quedarà més remei que acabar pagant. Quan es tracta de tren, en canvi, es pot recórrer a no fer res al·legant que Madrid no paga. Convé aclarir que el soterrament de les vies del tren a Palma és més una operació de remodelació urbanística en benefici de l'hegemonia absoluta del cotxe que una actuació per millorar el servei ferroviari.
El govern Zapatero entra al joc. El Congrés de Diputats va aprovar per unanimitat una proposició no de llei perquè es firmàs un conveni per al finançament del tren a les Balears. Ara també sembla haver-hi unanimitat PP-PSOE per complir el mandat parlamentari signant un conveni de la senyoreta Pepis. La ministra Magdalena Àlvarez deu tenir poc interès a dur el tren a les Balears, perquè aquí el territori és massa petit per dur-hi línies d'alta velocitat, que és que a ella li agrada. El Pla Estratègic d'Infraestructures i Transport del Ministeri de Foment promet que totes les capitals de província tendran un tren d'alta velocitat a menys de cent quilòmetres, mentre s'oblida de fer una millora significativa a les línies de rodalies. Amb aquesta filosofia, és poc sorprenent que el trens balears siguin negligibles, i que pensin que ens poden consolar amb estudis de viabilitat.
Tot això tendrà, naturalment, la seva traducció sobre el mapa de Mallorca del futur, que serà cada vegada més scalextric. El tren fins a Cala Rajada, el tren fins a Alcúdia, i la línia cap a la zona de Santanyí també existiran, però en aquest cas no sobre el mapa real de l'illa sinó en la realitat virtual dels mapes dels documents de planificació del transport. El tren passa a formar part d'aquelles coses respecte de les quals un polític no pot deixar de proclamar els seus bons propòsits (com la revitalització del camp, o la integració dels immigrants, o les energies renovables) mentre es permet el gust de no fer-hi res d'important.
