Un finançament just

Zapatero deixà clar ahir al debat sobre l'Estat de les Autonomies que pactarà «entre tots» un nou sistema de finançament que permeti als diferents autogoverns una autèntica capacitat d'acció política i de gestió. A la pràctica, i si la iniciativa surt bé, l'Estat espanyol avança cap a un model federal molt avançat i cap a la definitiva finiquitació del caduc centralisme madrileny. Es tacta d'un camí molt més difícil i ple d'entrebancs que el que deixa entreveure l'optimisme del cap de l'Executiu. La realitat és que segles de centralisme han articulat a Madrid una gran xarxa d'interessos al voltant de la gran força i capacitat inversora dels ministeris del poder central. L'experiència històrica ensenya que aquest sistema ha estat nefast per a bona part del territori espanyol. Només l'assoliment de l'Estat de les autonomies féu possible que a partir dels anys vuitanta moltes comunitats sortissin d'una situació de quasi subdesenvolupament, com és el cas d'Extremadura, Múrcia o Andalusia, cada cop més actives i amb més capacitat per decidir el futur per si mateixes. Així mateix, les comunitats més dinàmiques, com Catalunya i les Balears, superaren la mitjana europea en només tres lustres. Aquestes premisses són un argument inqüestionable a l'hora de seguir pel camí de la millora del finançament. Algunes comunitats com la balear pateixen un dèficit fiscal d'enormes proporcions que s'ha de superar.