algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
21°

Política gestual

Dissabte, a Castel-
gandolfo, Benet XVI s'entrevistà amb Hans Küng. El teòleg condemnat a l'ostracisme per la Congregació per a la Doctrina de la Fe havia demanat públicament un encontre amb l'expresident d'aquella Congregació immediatament després de la seva elecció papal. La trobada ha sorprès gratament la militància cristiana de base, per un doble motiu. Benet XVI ha fet un gest exemplar i que es podria interpretar com una nova proposta del tarannà que desitja mantenir com a màxim responsable de l'Església. La comunió, el diàleg i l'entesa han de ser possibles, més enllà de les ortodòxies i dels principis doctrinals. Küng és un dissident per a Ratzinger. Ratzinger és un manipulador per a Küng.

Dissidència i manipulació són conceptes que reflecteixen la situació actual de l'Església catòlica. El nombre de cristians malmenats i fets fora de la comunió amb la jerarquia romana, en nom de l'ortodòxia, havia crescut desproporcionadament i sense gaire sentit al llarg dels darrers vint-i-cinc anys. Algú havia de fer la primera passa i obrir els braços a tot el col·lectiu de «kungs» que gemega en silenci. Per altra banda, les acusacions i les crítiques a la jerarquia disminuirien sensiblement si aquesta tingués gestos com el de Joseph Ratzinger i no tingués por d'abraçar la diversitat i la pluralitat. El teòleg italià Giusseppe Alberigo parlava, fa uns anys, dels canvis que s'havien produït en l'Església catòlica, gràcies al Concili Vaticà II. Una Església que havia transitat del garrot i la condemna permanent a la misericòrdia i el perdó. El pontificat de Joan Pau II per ventura significà una certa nostàlgia del garrot, una nostàlgia polonesa que la racionalitat germànica ben segur que sabrà reconduir.

Pere Fullana, historiador

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.