Si en aquest món hi ha una artista simpàtica, agradable, plena d'energia i coratge, enamorada d'Espanya i especialment de Mallorca, aquesta és la texana Betty Gold.
La vaig conèixer amb motiu del projecte dels Jocs Olímpics Universitaris celebrats a Palma. Mig centenar d'escultors dels països que van intervenir en la Universíada varen ser convidats a oferir una obra per commemorar l'esdeveniment esportiu i per tal que en quedàs constància. Un d'aquests artistes va ser Betty, que va realitzar l'obra Tiron 1, que actualment està situada al vèrtex de la Riera i el passeig Marítim per la part superior. Luis Socias, en aquella època director del Casal Solleric, em va contar una extraordinària història que és la que segueix i que explic perquè en quedi constància. Una vegada Betty va haver lliurat la seva obra, se li va comunicar «amb molt de greu» que els diners per abonar les escultures s'havien acabat. Betty Gold no s'ho va prendre malament, més aviat no es va immutar, i amb el seu habitual dinamisme va partir cap a Nova York a la cerca d'una firma comercial que abonàs l'obra de Palma. La va trobar. D'aquesta forma el seu entusiasme va fer possible que Palma tingués aquesta magnífica escultura. Però aquí no acaba la història, història de la seva generositat. Amb motiu de la inauguració del Baluard va regalar personalment una magnífica obra que es troba situada davant les muralles, a prop de la porta d'entrada de les terrasses del Baluard. L'obra la va titular Homenaje a Fray Junípero Serra i realment és una meravella que cal agrair especialment a una artista, el bon fer artístic de la qual no té limits.
Betty Gold va néixer a Austin (Texas) fa poc més de 60 anys i actualment resideix a Venice (Califòrnia). Viu a prop de l'estudi del famós escultor Richard Serra, ara mateix un dels més cotitzats en el firmament internacional. Són molts els aficionats que quan veuen una obra de Betty diuen espontàniament: fantàstic, un Richard Serra! Doncs no, és una obra de Betty Gold. Les seves característiques artístiques poden tenir certa semblança, és ben cert, però qui es va inspirar primer? Betty o Richard, Richard o Betty, tant fa, és ben igual, ja que tots dos són bons artistes, però amb un punt important que els separa.
Betty, com ja he dit, és tota alegria, simpatia, afectuosa i amable, plena de generositat i està profundament enamorada de la nostra illa. Ara mateix a Palma ha comprat una petita casa en el centre de la ciutat, en un barri antic, i l'ha convertida en una deliciosa casa de pepes.
Al contrari, Richard Serra, fill o nét de mallorquins, sent un bon escultor com és, és un home superb, malhumorat, poc amic dels amics i que menysprea els seus orígens mallorquins. Amb motiu de la Universíada se'l va convidar a participar-hi amb una carta molt amable del llavors batle Joan Fageda, en la qual se li deia que seria el convidat d'honor de la ciutat i la seva resposta va ser així de concisa: que li enviassin quatre bitllets Califòrnia-Palma-Califòrnia en primera classe, 80.000 dòlars en metàl·lic perquè realitzàs els primers estudis de l'escultura i, si s'aprovava el seu projecte, el preu de la seva obra seria de dos milions de dòlars. En definitiva, deia que el seu únic país era EUA i que no li importaven en absolut les arrels de la seva sang.
En fi, dos bons artistes amb dos caràcters totalment diferenciats. Ella, enamorada de la nostra illa, ell amb un sol denominador: el dòlar.
Comprenc que aquesta història té poc a veure amb les magnífiques qualitats de l'artista Betty Gold, de la qual tenc el gran honor de tenir algunes obres al meu jardí, però em crec també en la necessitat d'escriure que aquesta exposició que es realitza ara al Casal Solleric de les obres de Betty Gold és un homenatge molt merescut que Mallorca li deu a aquesta artista carismàtica i plena de sensibilitat i d'amor al bon art.
