algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
25°

Un punt mig per a Alemanya

El 1998, quan el socialdemòcrata Gerhard Schroeder va ser elegit per primera vegada canceller, corria per Alemanya la il·lusió que aquest home d'ascendència molt humil -sa mare netejava escales- instal·laria la «societat del benestar». Schroeder era vist com un polític íntegre i decidit, que se'n sortiria amb la seva. Però el primer mandat se saldà amb una forta escalada de l'atur i amb la caiguda de la competitivitat industrial. Semblava clar que perdria les eleccions de 2002, però la seva posició davant la guerra de l'Iraq i el desastre del desbordament de l'Elba poc dies abans dels comicis elevaren la seva popularitat. Schroeder acudí als llocs de la tragèdia, gestionà i apaivagà el desastre.

Després d'aquella segona victòria inicià una «contrareforma». Com que la situació d'estancament econòmic no podia continuar, Schroeder rebaixà els beneficis socials, augmentà les contribucions salarials a la Seguretat Social i alleugerí els acomiadaments laborals per fer contentes les empreses. Però les mesures resultaren insuficients o s'aplicaren amb poca convicció.

Per fer una política de dretes, no hi ha res millor que un partit de dretes. En en bàndol cristianodemòcrata s'anà consolidant una figura d'allò més curiosa: una dona (mai una dona no ha estat canceller d'Alemania) nascuda a la part oriental, i que no amaga la seva gran admiració per Catalina la Gran, de la qual té un quadre al seu despatx. Angela Merkel, «la filla de Kohl», va ser dura i crítica amb Schroeder i clara, especialment clara, amb l'electorat: les empreses havien de gaudir de totes les facilitats. Semblava que Merkel guanyaria les eleccions de 2005, i les ha guanyades. Però l'excés de liberalisme ha retallat les seves expectatives. El seu ha estat un triomf curt, de mínims. Tan mínims, que la porta és oberta a qualsevol coalició, seva o del propi Schroeder.

El que passa a Alemanya ens interessa amb força. Alemanya és la «locomotora» europea. La seva tirada industrial arrossega tot el continent, llevat del Regne Unit, que com se sap té un peu a cada banda de l'Atlàntic. Les inversions i el turisme alemanys són també una font de riquesa per a les Balears. Entre les vacil·lacions d'Schroeder i la fermesa de Merkel tenim un interès concret: un punt mig.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.