algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 17°
21°

Les fotos del Mut Masseta

Aquests darrers mesos m'ha tocat anar a diverses noces i comunions, actes d'aquests que un temps servien per a marcar algunes de les fites essencials de la vida de molta de gent. M'he sentit aclaparat per la massiva presència de convidats armats de les intrusives i modernes càmeres digitals, retratant-ho tot de forma continuada. La qual cosa m'ha fet recordar aquells temps en els quals el fotògraf era una de les peces més importants de qualsevol d'aquests esdeveniments. Fet i fet, la memòria gràfica de moltes persones quedava recollida exclusivament en els reportatges i fotografies derivades d'aquests actes. Eventualment també hi havia d'altres fites dignes de ser recollides amb fotografia com era, per exemple, l'obligada del Diumenge del Ram amb la roba que tocava estrenar aquell dia. Però sempre, durant un temps que va abraçar la meva infantesa i una bona part de l'adolescència, el protagonista, l'executor de les fotografies destinades a l'àlbum familiar o ser enviades -també en el meu cas- als padrins que vivien enfora, era l'inefable fotògraf professional, un dels tres o quatre que hi havia al poble. En el cas de Felanitx, entre aquests fotògrafs hi havia en Francesc Bonnin, l'entranyable Mut Masseta. He de confessar que, fins dissabte passat no sabia quin era el nom cristià d'aquest personatge felanitxer perquè sempre ens hi havíem referit a ell amb l'altre nom, políticament incorrecte, però assumit per tothom. Record l'expressió inquisidora dels seus ulls amagats darrere unes ulleres de vidres gruixuts. Tenc una fotografia feta seva a la qual jo hi surt vestit amb l'habitual uniforme de mariner que s'usaven en aquell temps per fer la primera comunió. Sé del cert que la fotografia és seva perquè el meu pare està amb les mans indicant quin era l'enquadre que volia, un fet que va servir durant molt de temps per fer broma a casa sobre l'escàs èxit de les indicacions, atès que el fotògraf era ben conegut per anar a la seva. Però la fotografia és bona, com ho són les que hi ha a un cd que em varen fer arribar dissabte i que conté un milenar de fotos del Mut Masseta, i que han estat rescatades, de forma ben bé rocambolesca, per en Llàtzer Méndez, que les va salvar d'anar a parar a les escombraries. El setmanari Felanitx del passat dissabte en parlava i un bon amic, em feia arribar una còpia del disc amb les fotos el mateix dissabte vespre. Abans d'anar a dormir -i això que ja era tard- no em vaig poder estar de donar una ullada al material que contenia el cd. Hi vaig trobar les fotografies classificades per temes: Felanitx, Gent, Més gent, Sant Salvador, Portocolom, Francesc Bonnín... i vaig anar descobrint, meravellat, com es tractava d'un conjunt d'imatges que constituïen, com molt bé diu en Llàtzer, un tresor que contenia tota una història de Felanitx, atès que més enllà de les celebracions familiars, hi ha fotografies de llocs i esdeveniments de Felanitx, com per exemple, la d'un míting davant el local de la Unió Republicana, és a dir, davant «Sa Botigueta». Diu en Llàtzer que durant 11 anys no ha sabut què fer-ne, perquè pensava que dur-ho a un fotògraf seria la pitjor manera que la gent hi tengués accés de forma gratuïta, fins que finalment les tecnologies digitals -un escànner i un ordinador- li han permès de fer aquest cd que ha començat a circular per Felanitx, seguint escrupolosament la seva voluntat de fer arribar totes aquestes fotografies a tothom que les vulgui tenir, per a la qual cosa només demana que ningú no hi guany doblers i, que a més, reprodueixin també sempre el breu text en el qual explica com han anat a parar les fotografies a les seves mans i les dues condicions de còpia. En Llàtzer, possiblement sense saber-ho, ha implementat de forma pràctica i sense dir-ne el nom, una llicència Creative Commons no comercial per a les fotografies del Mut Masseta. D'aquesta manera -absolutament moderna, actual i compatible amb les tecnologies digitals- ha posat a l'abast de tothom aquesta part de la memòria col·lectiva de Felanitx. El pas següent podria ser, tot estirant més les possibilitats de les tecnologies digitals, publicar les fotografies a Internet i demanar que totes aquells persones que hi puguin aportar comentaris que permetin contextualitzar-les que els vagin afegint. Un projecte que serà endegat d'aquí a no gaire i que és possible pensar-hi gràcies a la sensibilitat i generositat del jove Llàtzer Méndez, que ha entès perfectament que el coneixement és patrimoni comú, que s'ha de compartir. I que les tecnologies digitals serveixen també per a aquest fi.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.