algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
21°

Jornades d'estiu

Un grup de congressistes, aquest estiu, parlàvem de quines eren les principals funcions en matèria de turisme. Davant la situació de canvi en la demanda i redefinició dels centres de poder en el món del turisme pensàvem que eren:

Liderar el repte tecnològic i científic del turisme; Impulsar la millora de l'entorn, la preservació del paisatge i recuperació del patrimoni com a suport d'un turisme sostenible; Facilitar la reconversió del sector.

Els mercats turístics s'han tornat complexos, permeables i savis, tot un repte per als qui pretenen captivar-los. Les grans organitzacions internacionals passen per dificultats en la conquesta d'aquests mateixos; imaginem, idò, com està el nostre petit i mitjà empresari, propietari d'un o dos hotels, o d'una petita cadena. Desorientació, falta d'un nord, és, pot ser, el que millor defineix la situació actual. És necessària la investigació profunda i rigorosa de les noves tendències, dels nous productes, dels competidors. Els empresaris necessiten plataformes tecnològiques adequades que els permeti associar-se per a la comercialització i promoció. En definitiva, s'obri un oceà immens de possibilitats, en una època de canvis en el món del turisme i el petit i mitjà empresari, sol no ho podrà afrontar. Les administracions han d'ajudar i, fins i tot, liderar el repte tecnològic i científic del turisme.

Mentre no hi hagi un lideratge empresarial fort, lo públic ha de jugar un paper important. Així i tot, no és tasca dels poders públics la creació de nous productes. Correspon a la iniciativa privada, en la recerca del benefici, la detecció d'oportunitats, la conjunció dels distints components del producte i la seva posada en el mercat. No obstant això, en la mesura en què aquestes accions contribueixen a l'interès general, distribuint temporal i geogràficament els fluxos turístics, atreuen estrats de demanda de major poder adquisitiu i capacitat de despesa, de la mateixa manera que contribueixen a reforçar la imatge turística, procedeix que l'administració creï les condicions adequades per al disseny, producció i comercialització de productes innovadors, adequant els espais, generant les infraestructures i els serveis necessaris.

Existeix una forta competència a la qual està sotmès el sector d'allotjaments turístics (hotels, aparthotels i similars) tant des de l'exterior com des de l'oferta residencial que ha impulsat el sector immobiliari. La planta hotelera d'aquests països (en molts casos impulsats per empreses de les nostres comunitats i amb el millor know how) en terme mitjà és molt més moderna que la que es troba en les nostres costes, tan en amplitud d'habitacions, com en instal·lacions i serveis complementaris. Solament amb una reconversió profunda del sector serà possible mantenir la competitivitat en aquest camp. Seria convenient que les administracions públiques establissin línies d'actuació eficaces de la planta hotelera.

Si bé aquestes eren les conclusions a les quals arribàvem, preocupava per damunt de tot l'existència «d'un món a part» entorn del turisme que ha conduït, sovint, a estar lluny de la seva comprensió per part dels ciutadans. La idea que el turisme som tots no ha tingut una fàcil acceptació ni pels qui estan dintre ni pels que estan fora, però és bàsica. I, és de tots, perquè es desenvolupa sobre un territori que és patrimoni col·lectiu i perquè l'activitat interessa, de forma directa o indirecta, a la majoria dels ciutadans. Aquesta tesi que ja he mantingut moltes vegades en aquests articles, condueix que sobre el fet turístic hi hem d'opinar tots. S'ha de dir que aquesta posició ha xocat de front amb els qui creuen que del turisme sols poden opinar els professionals que gestionen l'activitat. Però el que és cert, és que únicament des de la concepció socialitzant es podran assentar les bases d'un turisme de futur.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.