Rafel Crespí

Calls de ciutadà de segona

Rafel Crespí03/09/05 0:00

L'altre dia parlava del fet que hi ha lleis que són com a aquestes adròmines, ara no em ve cap exemple a la mollera -havia pensat en un gerro de porcel·lana o amb una cortina de macramé però les comparacions serien del tot inexactes- que ocupen molt d'espai, arriben fins i tot a fer nosa, però que -disposades dins una casa- tenen una certa estètica i, malgrat els maldecaps que donen, car sempre s'ha d'estar amb l'ai al cor perquè no es trenquin, resulta que fan de bon veure i donen un toc de distinció a l'habitacle. El lector podrà adonar-se que les comparances que havia pensat, el gerro o la cortina, són inexactes del tot perquè tant un com l'altra ben bé poden tenir una utilitat. Una d'aquestes lleis decoratives ha estat la de Normalització Lingüística que -salvant algunes hornoses excepcions- només ha servit per això, per invocar-la els dies de festa solemne, per omplir-se'n la boca engominada de mentides, i per fer-la, sistemàticament, incomplir tant en la lletra com amb l'esperit. O el que és pitjor, complir-la en uns mínims legislatius, que serveixen per justificar-se, i oblidar-se de moltes actuacions possibles que la llei dictamina o que diu que es poden fer. Una altra llei estrúmbolament decorativa és la de Costes. I això s'ha corroborat aquests dies amb les declaracions del conseller de Medi Ambient, en Jaume Font. És el que pensa realment el conseller a títol personal o hem de prendre les seves opinions com una presa de posició del Partit Popular? Si la llei de Costes no es podia aplicar, per tant els era una nosa, ben bé varen tenir dues legislatures, quan governaven a Madrid, per derogar-la. I per què no ho feren? No només no ho feren sinó que a més atorgaren privilegis a persones per tal que poguessin incomplir-la.

També, deia la setmana passada, que el Sr. Matas no podria governar car si va fer allò que va fer amb en Pedro J. Ramírez, es podria passar tota l'estona demanant disculpes als conciutadans d'aquestes illes. Aquesta setmana he conegut un cas d'aquests que és mereixedor de disculpes. Conec una persona humil que tota la vida ha fet de pagès, que estima la terra, encara que sigui improductiva, que estima la terra i la conra ben a l'antiga, és a dir, es molesta a cavar les llobades dels ametlers i anar a tallar l'aritja i els batzers abans de collir les garroves. En definitiva, només per això hauria de ser mereixedor subsidiari de la medalla de la Comunitat Autònoma perquè persones com aquesta contribuiexen a la conservació del paisatge i també a fer una illa molt més sostenible. Bé, idò aquesta persona, una vegada fet l'esforç de netejar d'aritja i batzers els garrovers s'ha trobat que a l'hora de collir els fruits -justament enguany que duen un bon preu i ell somreia satisfet- una guarda de persones indesitjables li han fet fer obligatòriament segon. Barroerament, perquè anaren als arbres que en duien més esplet i les tomaren a les braves, sense mirar prim, deixat els capscurull sense fer, ja que no hi arribaven. Ho descobrí quan anà a la finca gojós a arreplegar-les i va trobar aquell cafarnaüm. I el que es pitjor, feia unes hores que hi era, quan va veure avançar pel mig del sementer unes furgonetes blanques, com a cavalls desbocats, pirates de terra eixuta, els garrots ben a punt i alçant polseguera. Es va espantar una mica. Es dirigien directes al tall. Quedaren una mica sorpresos quan veren l'amo i encara li varen demanar, per dissimular, si coneixia el tros d'una persona inexistent a la rodalia. Ell, que s'ha modernitzat i porta mòbil, va parlar amb l'112, amb la policia local, però va ser com qui tirar pedres a la mar. Va fer la denúncia, convençut que era una acció ben testimonial, que ningú no li retornaria la pau espiritual perduda, que ningú no el rescabalaria d'aquella ràbia inicial incontenible. La guàrdia civil, que en altres ocasions ha visitat la finca, no s'hi va presentar. No interessava ajudar a netejar l'honor malferit. No es deia Pedro J., ni tenia un mitjà de comunicació en les mans. A les mans, només hi té calls no reblanits per tanta suor acumulada. Calls de ciutadà de segona.