L'Iraq és una bogeria

La desbandada d'ahir a Bagdad amb un miler de morts enmig d'una histèria col·lectiva és la prova més fefaent de com un país colpejat, envaït i immers en el més irracional dels terrorismes pot caure en un grau de bogeria capaç d'esbucar els més elementals valors de la condició humana. Una concentració xiïta per motius religiosos es convertí en trampa mortal perquè qualcú cridà que hi havia un suïcida amb una bomba als voltants. No va fer falta ni explosió ni un detonant violent. Les parets psicològiques dels iraquians estan tan debilitades que basta un crit per convertir-los en massa irracional. George Bush ha de fer una seriosa reflexió sobre el caos iraquià. Ell és el gran responsable d'aquesta autodestrucció col·lectiva. Atacà l'Iraq creient-se un llibertador i ha creat un infern que és l'actual vergonya del planeta. Bush es pensava que la seva infinita superioritat militar serviria per imposar la «pau» a l'Iraq. En realitat ha creat un monstre. Els seus magnífics avions, tancs i míssils han desfet les consciències de milions de persones. Uns s'han convertit en assassins, molts d'altres en un ramat aterrorit. I el que és més perillós: l'odi entre xiïtes i sunnites pot convertir l'Iraq en una apocalipsi.