muy nuboso
  • Màx: 23°
  • Mín: 18°
19°

L'Iraq és una bogeria

La desbandada d'ahir a Bagdad amb un miler de morts enmig d'una histèria col·lectiva és la prova més fefaent de com un país colpejat, envaït i immers en el més irracional dels terrorismes pot caure en un grau de bogeria capaç d'esbucar els més elementals valors de la condició humana. Una concentració xiïta per motius religiosos es convertí en trampa mortal perquè qualcú cridà que hi havia un suïcida amb una bomba als voltants. No va fer falta ni explosió ni un detonant violent. Les parets psicològiques dels iraquians estan tan debilitades que basta un crit per convertir-los en massa irracional. George Bush ha de fer una seriosa reflexió sobre el caos iraquià. Ell és el gran responsable d'aquesta autodestrucció col·lectiva. Atacà l'Iraq creient-se un llibertador i ha creat un infern que és l'actual vergonya del planeta. Bush es pensava que la seva infinita superioritat militar serviria per imposar la «pau» a l'Iraq. En realitat ha creat un monstre. Els seus magnífics avions, tancs i míssils han desfet les consciències de milions de persones. Uns s'han convertit en assassins, molts d'altres en un ramat aterrorit. I el que és més perillós: l'odi entre xiïtes i sunnites pot convertir l'Iraq en una apocalipsi.

Si el Dret Internacional imperàs en aquest món; si les Nacions Unides tinguessin a la pràctica la força i el respecte que reclamava el seu esperit fundacional, si els tribunals internacionals tinguessin autèntica capacitat per imposar les seves decisions, George W. Bush hauria de ser jutjat per la seva injustificable decisió d'envair a sang i foc un Estat sobirà. Les conseqüències d'aquella paranoia les pagam ara tots.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.