A pesar de totes les dificultats imposades per la pressió del castellà i malgrat les allaus migratòries constants dels darrers lustres, el coneixement de la llengua catalana avança a les Balears, segons les dades del Govern autonòmic i l'anàlisi del període 1991-2003. És molt important que la proporció de gent que el sap escriure gairebé s'hagi doblat en aquest període. Això demostra que el seu prestigi com a llengua culta no s'atura de créixer. La feina de les escoles, dels instituts i de la UIB hi resulta fonamental. Cada any s'incorporen a la societat noves fornades de joves preparats en la llengua pròpia. I són aquestes generacions novelles les que fan irreversible el procés de conversió del català en la primera llengua de les capes cultivades de la societat. Les classes mitjanes professionals són les que duen i duran la bandera de la normalització al carrer. I aquest fet és un autèntic mirall perquè els nouvinguts s'esforcin per, almanco, entendre el català i poder-lo parlar aviat. Però no es pot abaixar la guàrdia. El català serà una llengua amenaçada molt de temps, i el perill d'extinció en poques generacions encara és viu si es rebaixa l'esforç a les aules, als mitjans de comunicació i a les diferents organitzacions cíviques. La lluita en inferioritat de mitjans respecte del castellà continuarà durant dècades però, almanco per ara, es va guanyant la batalla, tant des d'un punt de vista quantitatiu com qualitatiu, i això és importantíssim.