La salut com a ostatge

No tenc cap dubte que el govern central té més interès en apedaçar la sanitat pública d'Andalusia, de Catalunya o de Canàries que la de les Balears. No només perquè en els altres indrets hi governen els seus o els propers als seus, també perquè allà les inversions són molt més rendibles electoralment i per aquí hi ha poc a pelar. Però que tenguin interessos en altres indrets no lleva que procurin repartir entre totes les comunitats per allò del tarannà i les qüestions d'imatge. Del contrari, poc veuríem per aquí, on sempre que simulen interès reben la clotellada més forta i la traïdoria més aplaudida pels nadius. Però si és injust tenir la sanitat que històricament hem tenguda -agreujada pel xantatge financer que va fer el govern Aznar en signar les transferències-, no sembla ser el paradigma de la justícia utilitzar la població balear d'ostatges per fer oposició política aPSOE. Ja va bé que els nostres governants defensin una dotació econòmica suficient per a posar-nos, almanco, a l'alçada de les altres comunitats en despesa per habitant. Llàstima que no ho fessin quan l'actual president de l'arxipèlag s'asseia en el consell de ministres que decidí fotre'ns l'estocada definitiva amb les transferències. Benvinguda sigui la seva divina revelació, encara que no eixumori sinceritat, precisament. Ara que ja l'hi ha estat revelada la realitat del nostre impresentable dèficit en la balança amb l'Estat, no hi seria demés un mínim de coherència i posar-se a treballar per la comunitat i no exclusivament per mantenir les seves expectatives de lloc de feina a Madrid a força de fer des deConsolat de Mar el que el senyor Rajoy no encerta des de la carrera de San Jerónimo.