Encara que veig que se'n parla poc, tot el tema del desenvolupament territorial de les Balears presenta com un dels debats de fons fonamentals la qüestió de la concentració. Concentració en el sentit de si els pobles o ciutats han de tenir un desenvolupament intensiu, és a dir, créixer en altures o en densitat (més habitatges en poc espai), concentrant la població i evitant la urbanització dispersa que consumiria més territori. De fet, els polèmics pisos de 30 metres quadrats serien una proposta que s'insertaria en aquesta teoria de la concentració, permetria fer possible el dret a l'habitatge i concentraria la població dins els nuclis urbans. Tot i que es podria pensar que aquests pisos són una bona solució a un problema social real, la veritat és que em sembla una resposta superficial i només pensada en el curt termini. Es pot dir que els minipisos donarien satisfacció a una població jove que o viu tota sola o en parella sense projecte de tenir fills, i que no han de menester més espai. I això dit així pareix cert, el que succeix és que en aquesta franja d'edat diguem que els projectes vitals evolucionen d'una manera ràpida. La virtual parella que en té prou amb la reduïda superfície, al cap d'un any, per accident o per voluntat, pot esperar un fill; o el que viu tot sol pot trobar companyia... Aleshores, el que era una bona solució es converteix en un problema perquè les reduïdes dimensions poden dificultar una convivència harmònica, i canviar de pis no és tan senzill. Una segona qüestió que també sembla que s'oblida en aquest debat és que la concentració no només és d'habitatges, sinó més important de serveis i equipaments. Ara se'ns pot vendre com un gran avanç el tercer carril de l'autopista entre el polígon de Son Castelló i Alcampo; però aquest avanç si s'ha hagut de fer és, sobretot, perquè algú va autoritzar la construcció del mateix Alcampo i del Festival Park fora del nucli de Palma i a una distància que obliga a agafar cotxe i, per tant, satura l'autopista. Si enlloc d'externalitzar l'oferta comercial, administrativa cultural i d'oci, l'aconseguíssim promocionar al centres tradicionals no només ens estalviariem consums territorials en infraestructures sinó que faríem més atractiu viure dins la ciutat. Em crida l'atenció que ningú digui res sobre el projectat trasllat de l'Ajuntament de Palma al polígon de Llevant, cosa que llevarà vida al centre de la nostra capital. En tercer lloc, els minipisos per poder funcionar han de comptar amb importants dotacions (zones verdes, zones esportives, aparcaments....) al seu voltant perquè si no la sensació d'ofegament i de gueto se farà insostenible, i evidentment aquestes zones també necessiten territori. Lògicament que, en principi, la concentració és una bona idea. Obligar que qualsevol nou creixement es fes aferrat a sòl urbà va ser una excel·lent fita de la qual es pot felicitar el seu autor, que és el President Matas. Ara bé, ni la concentració hauria de ser parcial (només habitatges), ni la concentració pot arribar a segons quins límits contraproduents. Algú pot pensar que tot això ja està superat perquè el Pla Territorial ja aposta suficientment per la concentració (fins i tot dels polígons industrials i de serveis), i per uns pisos d'unes dimensions mínimes; de totes formes si l'incomprensible ministeri de l'habitatge fomenta part de la seva política d'ajudes en els minipisos, i si alguns hotelers se surten amb la seva reconvertint establiments turístics en edificis de pisos quan més petits millor, aleshores el debat retornarà a l'actualitat. Diuen que més val prevenir. El disseny urbanístic sempre és obert i millorable, parlar i discutir sobre aquest disseny és necessari perquè les coses que es facin siguin racionals en lloc de respondre a la improvisació i/o a interessos foscos. La concentració és un element important, però que com tot no ha de ser utilitzat de manera perversa.

Josep Melià Ques, missèr