Hi ha cops en què d'una o d'altra manera vostès, com servidor, hem sentit teoritzar sobre la vida dels llibres o, fins i tot, hem teoritzat sense saber, fins a quin punt aquest conjunt de pàgines relligades en un llomet i amb una cara de disseny, en poden arribar a tenir de vida. Hi ha llibres que arriben a l'extrem de dur rutines menys sedentàries, que alguns éssers vius. Em referesc a exemplars concrets, i a cap títol en particular. Aquests exemplars, solen anar compinxats amb algun home o dona que els empeny a dur determinats tipus de «vida». El perfil d'aquest home, en el cas d'avui, seria el d'un home major amb mala salut de ferro i que periòdicament viatja del pla, amb el trenet, fins a Ciutat, i que es troba a la llibreria, molt amablement, com a casa seva. Havent deixat el cotxe a la vila, quan és a Ciutat, hi és per a complir l'agenda que havia previst, sense atendre a més raons. Si no fos així, pensaria que el millor és que «a Ciutat que hi sigui qui és nat».
El nostre protagonista vol regalar un llibre a un amiguet de «Barcelona» i lògicament no calcula massa si el llibre és d'aquí o del Principat. Feim la comanda del llibre editat (i amb distribuïdora) a Barcelona perquè en el moment de rebre'l a Palma, i havent avisat i servit l'exemplar al seu comprador, aquest el torni a enviar (el mateix exemplar lògicament) cap a Barcelona. Vida interessant la dels llibres, i més, encara, la dels transportistes, o millor dit; els empresaris del transport de mercaderies, que en el sector llibreter, són els únics que fan l'agost. Però, seguim amb els llibres que volen i, en un exercici d'ornitoliterariologia, imaginem que al nostre exemplar d'avui, li posam una anella amb un xip, per seguir els seus moviments. Com si fos un ocell, el llibret que venia de Barcelona, quan arribà a Palma, estigué uns mesos amb nosaltres, a Ciutat, i ningú no li digué res i tornà dins la corresponent devolució a Barcelona a cals proveïdors de torn. Aquests, amb motiu de la mort de l'autor o del que sigui, trobaren l'excusa suficient per a enviar-lo de bell nou reinventant al moment, un nou servei «d'enroscada» a la llibreria. La mala sort, el dugué a romandre un parell de mesos més en els prestatges de Palma, però sense èxit i per a tanmateix, després tornar, de forma, que en un principi semblava definitiva, cap a Barcelona. És just en aquest punt, quan surt el nostre personatge del Pla de Mallorca que vol el llibre x i el demanam, i després de fer de bell nou Barcelona-Palma, el servim. L'estimat client des de la vila on viu, fa un paquetet ben curiós i l'envia cap a Barcelona (havent passat abans uns dies a la delegació de correus de Palma) un cop allí, un amic comú entre el remitent i el destinatari, el farà arribar de Barcelona en tren al seu «destí»: l'Abadia de Montserrat.
El monjo, que en aquest cas és l'amic, duu tal activitat intel·lectual que no podrà fullejar i llegir l'obra fins que aprofitarà el trajecte d'un d'aquests matins que baixa per feines, a la gran Ciutat; el temps suficient per adonar-se'n que l'obra tot i haver-la suggerit al seu amic de Mallorca, havent-la fullejada de dalt a baix, no li ha fet pas el pes i l'obsequiarà en una de les seves visites que fa a Barcelona. L'origen i el destí d'aquest exemplar, estava escrit que fos el mateix. Del prestatge on ha sigut depositat, potser ja no es mourà. I sort que els llibres no alenen, l'estat d'arribada al destí, hauria sigut llastimós. La difícil migració dels llibres no coneix estacions, i no s'orienten pels estels ni altres històries semblants són possibles, a l'hora de traçar els seus camins. Viatgen en el tren de l'atzar en la més absoluta foscor en vagons de cartró. A l'estiu arriben ben escalfats sota l'embolcall calent i a l'hivern porten en les seves cobertes, tota la fredor dels carrers.
De l'anella i del xip? Hi ha cops que en porten més d'una, marcant els recorreguts que ha fet, segellat en fitxes diferents de llibreries diferents, de les corresponents devolucions viscudes. Fins i tot, alguns arriben nafrats, de grollers i petits adhesius que els grans magatzems els claven directament en la pell. Hi ha clients, que els troben més interessants en aquest estat i lògicament n'hi ha d'altres, que ja que paguen, els volen nouets de trinca i flairosos d'impremta. Els nafrats per totes bandes, òbviament inicien, automàticament, el retorn de bell nou. Per altra banda quan un dels nafrats troba el braç i la ment que l'acull, és un autèntic triomf, inenarrable...
Àlex Volney, escriptor i llibreter
