La retirada dels colons israelians de Gaza a mans dels seus propis soldats i policies s'ha convertit en un espectacle mediàtic, carregat de llàgrimes i de tensió, que serveix al Govern de Sharon per recobrar el seu paper victimista davant l'opinió pública internacional. La realitat és que aquests assentaments constitueixen un entrebanc de grans proporcions per aconseguir la pau al Pròxim Orient, que ara com ara és un dels objectius primordials tant dels Estats Units com de la Unió Europea. Fa molt de temps que el Govern israelià sabia que hauria de cedir. Sense concessions per als palestins, no remetrà mai el fanatisme islamista arreu del planeta, inclosos els atemptats suïcides. Però és trist que aquesta retirada de Gaza es dugui a terme entre espectacles de colons que, tammateix, saben que estan protegits pel seu poderós Estat i que trobaran suports i llar en altres bandes d'Israel. S'ha d'insistir que en aquest drama, que no s'acaba mai, els dèbils són els palestins. Ells són els qui viuen acaramullats en camps de refugiats, passen privacions de tota classe i emprenen accions desesperades contra els israelians, que tenen un nivell de vida molt superior i reben ajuda constant de capital nord-americà. Tanmateix, o bé hi ha equilibri a Palestina o els Bin Laden i altres violents trobaran sempre l'excusa per emprendre accions violentes. La pau a Palestina és, de qualque manera, la pau al món. Israel ha abusat de la força durant dècades sense entendre que escampava l'odi arreu dels estats on dominen els minarets i les mesquites. Ara arriba una altra oportunitat per a la pau. No es pot ni menysprear ni tudar.