Des de temps immemorial Ciutat celebra la revetla de Sant Bernat, una de les seves principals romeries cívico-religioses. Durant el Sexenni Revolucionari (1868-74), per exemple, després de la desamortització dels bens Monestir de la Real, el consistori progressista suprimí dita manifestació popular per considerar-la, segons els cànons cívics, de caràcter estrictament religiós. Tanmateix les exterioritzacions públiques, tant cíviques (manifestacions) com religioses (pelegrinacions i romeries), tenen un component simbòlic de caràcter polític. Tot allò que fa referència a una escenificació pública està pensada per comunicar algun missatge en una doble direcció. Tant els pelegrins que partiran des de Cort, com els que participaran a la festa; tant els que pensen que Cort representa el principi del mal, com els que es pensen que mai Cort no havia participat amb tanta devoció en tota casta de processons, tots, en definitiva, aquest Sant Bernat faran política. Aquells que pensam en una polis sostenible, respectuosa, culte i utòpica tenim dret a defensar aquell patrimoni i aquells símbols que representen i estimulen aquells valors. Segurament, a més, tenim el deure de defensar-lo, el patrimoni cultural i paisatgístic, ara, més que mai, perquè s'està instal·lant en la nostra societat el valor que està permès tot allò que està retribuït i suposa un guany afegit. Entenc perfectament els drets dels contructors i dels professionals del sector immobiliari, però em costa més comprendre el servilisme i la traïció institucional. Aquest Sant Bernat la ciutadania farà política, amb llibertat i amb la pluralitat i la llibertat que caracteritza la nostra societat. Que ningú no tingui por al debat, ni a la confrontació, ni a qualque crit o empenteta (si s'extrevé), guardau-vos, més aviat, dels cans que no lladren.