Ho tenia pelut! Ser el darrer brot d'una nissaga de creatius l'obligava a no desdir per lleialtat a«de porcs i de senyors, n'han de venir de casta», la raó dinàstica sobre la qual s'emparen els monàrquics -mirau quina endemesa per a una família republicana en lluita incansable per la llibertat!-. Però el jovençà, per refermar una altra dita tan nostrada com sexista, ha fet valer allò de «fill que assembla son pare, honra sa mare!». Pere Capellà ho tenia pelut, sí, però ha sabut mantenir el to i el so. Se n'ha sortit escàpol. Hi pos els vostres ulls i la vostra sensibilitat per testimoni.
El besavi, mestre Llorenç «Batle», gaudia d'un enginy fora mida per enfilar, amb l'esma d'un destil·lat vocabulari, cançons d'esgrima. L'avi, per qui fa el nom i de qui l'any passat en festejàrem l'any cultural, també va fer de les lletres una eina de resistència i de coratge. Son pare s'afegí al llegat fitant estaques a cada entrada d'un diccionari vermell i negre, eina per a saber qui era qui (i així deduir qui és qui), però sobretot per dignificar la gent més maltractada. Els tres glosadors han dibuixat, amb carbó viu, fets i gent.
Amb idèntic compromís ètic, ara el pubill de la quarta generació escriu amb aquarel·les. Amb música i en moviment, Pere Capellà estendrà per primera vegada a Mallorca els seus «llençols penjats als balcons». Malgrat el reclam del nom (un parany més de la mostra), l'exposició us deixondirà ferm i romandreu fora son i ulls espolsats; plens de ganes de viure i d'obrir les finestres de ca vostra. En Pere ha pres el llis i ha pegat fua per capficar-nos en el bestiari, bastit mig d'amagat, des d'on descriu un món de genteta i gentussa, de fades i bruixes, d'ermitans i dimonis... un deliri de personatges per romandre embadalits. No trobareu cap instantània, sinó gent en dansa que ens frega pels ulls la negritud i pugna per contar-nos la seva història. Caminareu per la Rambla de Barcelona i veureu qualque pollastre que acaba de sortir de la presó o, pitjor encara, de qualsevol casa sense referir de Manacor. Hi trobareu qualque didot, qualque madona de possessió, més d'un titerero i qualque animaló del país amb les seves curolles! Full a full, hi llegireu ironia, saviesa popular, opressió, màgia, injustícia, humanitat, enginy, drama, austeritat, rialla fresca... i reviureu els valors literaris i intel·lectuals de la nissaga. Se n'ha sortit el bergant! I, encara per afegitó, farà veta! Vaja si en farà!
Us recoman vivament aquestes aquarel·les. M'agraireu la passejada, avui vespre, per viure-les i veure-les al Taller de Ceràmica Call Vermell de Felanitx, un espai obert a l'art, a la bona gent i a les festes de Sant Agustí. Un bon lloc, terra de Joanot Colom i de Nadal Batle, per prendre el vol amb una primera exposició. Us hi allepolireu!
