Fins ara no ens hem donat gaire compte, o no hem fet gaire cas, de la pujada del preu del petroli. Però potser això és a punt de canviar. Fins ara cap de nosaltres no ha modificat els costums de cada dia, sobretot perquè no sabríem en la majoria dels casos com modificar el nostre consum energètic: Què hem de fer? No agafar el cotxe i deixar els llums apagats? Però la pressió es comença a sentir, no al sortidor de la benzinera, pero sí en la indústria i en els governs. El partit de l'oposició a França, els socialistes, han triat aquesta setmana per encetar el debat sobre el carburant, prenent la iniciativa de demanar al govern que no permeti una alçada del preu del dièsel i la benzina. Resulta que gairebé sense temer-se, els francesos paguen un 16 per cent més per omplir el dipòsit del cotxe que fa un any. El petroli, per altra part, ha pujat un 50 per cent només des de principis d'any, i els pronòstics són que pujarà encara molt més. Si ara es troba a poc més de 65 dòlars el barril, alguns calculen que a finals d'any estarà a uns cent dòlars. El govern de Tony Blair encara recorda la protesta de camioners de fa uns anys, quan es va haver de pujar el carburant de manera sobtada. El govern francès, tant d'un color com de l'altra, tenen records molt vois del caos que provoquen les empreses de transportistes cada vegada que es menciona la possibilitat d'encarir el carburant. El que han demanat els socialistes francesos, que no es deixi el tema fins a l'hivern, quan tothom voldrà posar la calefacció en marxa, té bastant de sentit. Si s'ha de proposar subvencionar aquesta alçada del preu del petroli no es pot fer d'un dia per l'altre. Si es tenen previsions sobre el futur preu de la benzina que assusten val més plantejar-se les solucions possibles ara: la més clara és simplement reduir l'impost sobre el carburant, que en la major part d'Europa constitueix un 80 per cent del cost al sortidor, però això reduiria de manera molt notable els ingressos dels nostres governs, la majoria dels quals ja fan despeses per sobre les seves possibilitats. Qui serà el valent a Espanya que posi la pregunta sobre el petroli sobre la taula a Madrid? Esperem que els polítics no es facin tots els sords davant una situació que tan clarament necessita la seva gestió.