Permeteu-me que comenci aquest escrit amb el típic i tòpic «n'hi ha que neixen amb estrella i n'hi ha que neixen estrellats».

El gerent de l'Ibatur, per exemple, se la va pegar a la primera de canvi, ja que el Partit Popular necessitava un cap de turc per tapar la vergonya que el seu conseller de turisme se'n hagués anat de putes amb els nostres doblers...

El primer Director General d'Indústria, de la present legislatura, també plegà amb la cua enmig de les cames dos dies després del seu nomenament, i tot en gros perquè es va descobrir la seva doble afiliació al PP i a UM.

Traslladats a un altre nivell, és inevitable anomenar la mala sort que tingué el President Soler, traït pel seus propis companys; o el mateix Gabriel Canyelles, que hagué de dimitir, no pel cas de corrupció que l'envoltà (en aquest país això està més que permès), sinó perquè el Sr. Aznar necessitava demostrar que tenia la intenció de netejar el seu partit, la qual cosa no deixa d'ésser una gran ironia després de l'espectacle que ens ofereix la classe política que ostenta el poder d'aquesta Comunitat Autònoma.

D'entre els que neixen amb estrella hem d'anomenar el duet Matas-Estaràs, ja que després de les evidències del cas MAPAU, té molt de mèrit que es mantinguin a on estan. Bé, més que mèrit diria que es un símptoma de bona sort que l'encarregat d'aclarir tot l'embolic hagi estat el jutge que ells mateixos col·locaren...

D. Jaume Font, Honorable Conseller de Medi Ambient, va cometre «un pecat de joventut» quan va fer votar els morts a Sa Pobla, però tingué la gran sort de sortir-ne reforçat i mireu-lo ara.

Però, sens dubte, un dels polítics amb més bona estrella i que pot arribar a ser el substitut de D. Jaume Matas, és l'actual President del Parlament, President del PP i Batle d'Inca. D. Pere Rotger és el polític de moda; el que té més carisma i, per suposat, el més valorat des de les files de l'oposició. La seva estrella és tan grossa, que es pot permetre qualsevol error perquè mai no surt esquitxat de res. Si ha cobrat doblers públics sense anar a fer feina és pura anècdota, de fet, el seu successor a Inca, D. Rafel Torres, li ha copiat la idea. Si com a gerent de l'IDI era el màxim responsable de l'empresa que va contractar irregularment Dona Maria Pau Segura, tampoc no ha interessat a ningú.

Que com a Batle se passi la legalitat pel forro en nom de l'interès general, és vist amb bons ulls.

Que durant el passat Congrés dels Populars i com a President de Mallorca, fos el primer a llançar el crit de guerra contra Unió Mallorquina, ningú no ho recorda després de les seves bones paraules en el sentit que a Calvià s'ha de reconduir la situació. De totes maneres, vull aclarir que les seves declaracions en torn del «Calviagate» poden ser una mica interessades perquè el Consell té pendent d'aprovació la Revisió del Pla General d'Inca, amb tots els beneficis que això suposa.

El darrer fet que m'ha confirmat que és l'estel amb més futur del firmament popular és el cas del xalet i les quadres del batle de Ses Salines. Resulta que entre els ajuntaments conservadors que han signat un document de dubtosa legalitat s'hi troba el consistori inquer. Però el Sr. Rotger ha tingut la sort que la feina la va fer el seu regidor més conflictiu, D. Joan Rubert, i ell en lloc d'assumir responsabilitats com a màxima autoritat local, s'ha capficat dins el seu paper de President del Partit Popular de Mallorca i ha començat a repartir estopa als seus companys. Ho ha fet tan bé i amb tal poder de convicció, que la majoria de mitjans de comunicació han aplaudit les seves paraules, oblidant que el municipi que ell presideix és un dels signataris en favor de les mangarrufes del batle saliner. Que tremolin tots els ambiciosos del Partit Popular perquè s'ha consolidat un líder a nivell autonòmic... i amb molta d'estrella.

Francesca Vives Amer, portaveu del PSM a l'Ajuntament d'Inca.