El canceller d'Alemanya, Gerhard Schroeder, ha tornat a apuntar-se a la llista negra del president d'Estats Units, George Bush. No hi ha cap dubte que la reconciliació entre Europa i els americans després de la invasió d'Iraq ha estat molt superficial. Però fins fa dos dies tots veien a bé donar la impressió, almenys, que són al mateix camp. Aquest cap de setmana això ha canviat. Els optimistes veien un canvi en la posició de Washington, una moderació considerable dels discursos com el de l'Eix del Mal en què fa cinc anys Bush detallà els objectius de la seva política exterior: canviar el govern d'un grapat de països que eren governats per antiamericans. Per altra part, els pessimistes no veien cap canvi ni un: aquest cap de setmana Bush deia que l'opció militar encara és oberta per resoldre les diferències que té amb Iran. L'opció militar és la que més va durar en el cas d'Iraq, fins que va ser l'única que quedava. Que Bush hagi trobat oportú dir ara que un atac contra Iran per destruir possibles centres de recerca nuclear, per a alguns demostra que Bush no ha suavitzat gens la seva manera de fer. I per a alguns demostrarà al món musulmà la necessitat que algun dels seus estats aconsegueixi armes nuclears: com si no es poden evitar els bombardejos americans? Per la part dels europeus tampoc no ha canviat gran cosa. Schroeder té eleccions el setembre. Els preparatius, els missatges clau de la campanya ja surten a llum: parlava aquest cap de setmana davant un congrés del seu partit i digué que Bush havia de retirar la seva amenaça militar contra Iran, ja que 'sabem que aquesta opció no funciona'. L'aplaudiment del partit de Schroeder era per ensordir-se. La reconciliació dels darrers anys entre alemanys i americans ha estat de conveniència: cada un ha fet la seva, ha mantingut el seu missatge dins ca seva, i ha evitat crítiques directes en la premsa estrangera. Però en el fons Europa i Washington estan tan separats com sempre en les qüestions de política internacional.