El caciquisme i el bipartidisme dels partits del règim de la Restauració predominaren clarament a Calvià fins al 1931. En el primer terç del segle XX, aquest municipi era un dels més pobres de Mallorca amb una població de 2.567 habitants el 1900, que passaren a esser 2.617 el 1930. La propietat de la terra continuava concentrada en mans d'un petit grup de latifundistes i encara hi havia molts de jornalers. A mesura que avançava el segle, s'anava incrementant lentament el nombre d'obrers que treballaven en tallers i petites fàbriques. En aquella època, hi havia una important emigració, que es dirigia sobretot cap a Cuba i cap a França.
Políticament, el predomini caciquil era tan fort que, com a mínim, entre el 1909 i el 1917 no se celebraren eleccions municipals ja que es posaren d'acord els comitès dels partits del torn i la llei electoral permetia que si el nombre de candidats era igual al de llocs a cobrir no fes falta la lluita electoral. Així, el 1909 i el 1911 foren proclamats dos regidors liberals i tres conservadors, mentre que el 1913 ho eren tres conservadors i dos mauristes. El 1915, la pluralitat fou un poc major, ja que varen esser proclamats un conservador, un maurista, un liberal i un independent. El 1917, la situació era semblant i assoliren l'escó dos conservadors, dos liberals i un independent. El 1920, sembla que hi va haver eleccions, però la tònica es mantengué i foren elegits dos mauristes, un conservador i un independent. El predomini caciquil encara va esser evident a les eleccions municipals d'abril del 1931, quan foren elegits quatre independents monàrquics, dos regionalistes cambonistes, dos liberals, un conservador i un republicà de dretes.
Amb tot, aquests canvis marcaren el final d'un cicle. En el conjunt de l'Estat es proclamà la República i a Calvià les denúncies de frau electoral varen fer que es repetissin els comicis el maig del 1931. En aquesta ocasió, hi va haver un autèntic daltabaix polític, ja que foren elegits sis regidors socialistes o vinculats al moviment obrer, tres republicans federals i un republicà de centre vinculat a Joan March. En els comicis a Corts de juny del 1931, la coalició republicanosocialista fou la més votada, triplicant els sufragis rebuts per la Coalició de Dretes. Fins i tot el 1933, quan les dretes guanyaren àmpliament a Mallorca, a Calvià, encara que per poc, es va tornar a imposar la coalició republicanosocialista i els comunistes assoliren un cert nombre de vots. El febrer del 1936, Calvià fou l'únic municipi de Mallorca on guanyà el Front Popular, amb Bernat Jofre (685 vots) d'Esquerra Republicana Balear com a candidat més votat, davant els 595 vots del candidat més votat de la Coalició de Dretes.
Aquest canvi fou possible gràcies a la mobilització de la societat civil, organitzada a partir del 1908 en societats de socors i sindicats, com la Federació Obrera Calvianense, que ja varen esser estudiats el 1995 per l'historiador Mateu Ramon Lidon.
Antoni Marimon Riutort, historiador
