Transitar des de Palma a Algaida, des de fa unes setmanes, és molt més còmode i molt més ràpid. Hem patit un any d'incomoditat, brutícia, contaminació i malestar psicològic, però al final, tot a l'ingròs, sembla que haurà valgut la pena, des d'un punt de vista pràctic. Una carretera (autovia o autopista, no se sap molt bé la definició correcta) moderna i dissenyada amb cura que, malgrat tot continua suscitant polèmica i malestar. Paradoxalment no són els partits opositors, ni els grups radicals, ni la societat civil els que més s'han oposat al projecte, sinó més aviat els usuaris, els empresaris de negocis vinculats a l'antiga carretera i els propietaris de les finques expropiades. Oposició organitzada no n'hi ha haguda, però hi cova un cert malestar de fons que, desconec, si ha estat detectat i estratègicament treballat per part del Consell de Mallorca. El Partit Popular del Pla de Mallorca, almenys des de 2003, ha instrumentalizat la reforma de la carretera per generar descontent i fer oposició no se sap molt bé contra qui, i els empresaris estan desconcertats amb les polítiques dels partits que, pel que sembla, són els que millor representen els seus interessos. Per ventura ha faltat una major definició i mobilització de l'esquerra tot denunciant tot allò que s'ha promès i no s'ha complit, i contra una obra megalòmana i només aparentment sostenible. Si és així, encara hi ha temps. Molts interrogants sobre la carretera encara persisteixen i el goteig de protestes i denúncies es gairebé diari. Resta saber com seran els acabats i els elements qualitatius, i falta informació als ciutadans sobre tot plegat. Molts algaidins continuen un poc petrificats, com el cossier de Cabrera, observant moltes coses que no acaben d'entendre, i molts altres encara no saben perquè s'ha fet una obra que en el seu programa electoral s'assegurava que mai no es faria.