Els dos anys transcorreguts d'ençà el 2003 permeten fixar amb claredat quines són les prioritats del govern de Jaume Matas. La veritat és de perogrullo: carreteres i més infraestructures sobredimensionades, iniciades tot just en una sola legislatura (quan, si es volien fer, tenien més marge en dos exercicis), han suposat el col·lapse pressupostari de l'Executiu, estimulat endemés a tirar endavant altres projectes (Tarja Verda, promocions turístiques més que boiroses, etc.) que palesen minsos resultats. Matas decidí aixecar de dalt a baix Mallorca, a partir de discutibles planificacions i un capgirament absolut de l'acció sobre un territori petit i fràgil. Balears no només incomplirà encara molt més el protocol de Kyoto (el pobre Jaume Font s'haurà d'inventar quelcom més que traure les corbates als consellers per estalviar energia), sinó que aquest govern conservador passarà a la Història com el que ha capolat de manera més intensa i en un plaç de temps molt breu l'entorn ambiental de les Illes. Tot un rècord que no promou, precisament, l'orgull. Però el que resulta igualment rellevant és el que es deixa a la cuneta, amb aquesta política tan agressiva contra el territori. En concret, totes aquelles àrees socials i de benestar, que defineixen sense embuts el nivell d'una societat moderna, han restat arraconades o no han gaudit dels recursos necessaris. L'educació, amb problemes seriosos sobretot a les escoles públiques; i la sanitat, on les inversions s'han ressentit molt i on les polítiques epidèrmiques dominen sobre les efectives, constitueixen mostres representatives. És molt probable que, si es té en compte l'endeutament de la Comunitat Autònoma (Matas ens deixarà entrampats el 2007) i l'escàs marge de maniobra que, de mica en mica, té la Conselleria d'Hisenda gràcies a aquests salts en el buit ordenats pel president, el pressupost de l'any que ve sigui molt problemàtic per a les àrees genuïnes del benestar econòmic i social, l'educació i la sanitat. Els plaços de pagament de la construcció de les autopistes cauen implacablement, i el govern els ha de cobrir. He sentit veus, dins del mateix PP, que parlen amb preocupació de la possibilitat de fer un nou Fons -similar al que es plantejà el 2004-, amb recursos de totes les conselleries, per tal d'acarar els compromissos assolits amb l'expansió de la construcció de les infraestructures. Ho ignor, ja que es tracta de rumors. Però si això fos així, o s'arbitrassin altres fórmules per obtenir dobbers addicionals, tenc molt clar que, una vegada més, els serveis públics i universals seran els penalitzats. Aquests són els serrells del govern Matas, tot allò que no interessa. Perquè les veritables prioritats es troben a l'asfalt i als recursos que genera, vagin vostès a saber per a qui.