Els taurons

Miquel Serra05/07/05 0:00

He sentit contar a vells pescadors que a Mallorca sempre hi ha hagut taurons blancs, perquè aquests animals vénen de molt lluny a morir a les profunditats del cap Ferrutx. Diuen també que mai cap tauró blanc no ha gosat atacar una persona, ans el contrari, se'n fan enfora. Els grans esquàlids no es deixen veure fins que són abatuts per alguna tècnica humana, que sempre és més aleatòria i despietada que la dentallada que fan servir ells quan tenen gana.

Així com sempre he temut ser tocat per un grumer, mai no he temut servir d'aliment a un tauró. Ni tan sols quan vaig veure la pel·lícula d'Spielberg per única vegada, fa devers 25 anys. Llavors, com ara, estava convençut que les tintoreres i els seus germans grans haurien de patir una gana diabòlica per menjar-se un ésser tan estrany com jo mateix. Que coses així passin pel Pacífic ja pot ser, perquè al Pacífic sempre han passat coses molt estranyes des que n'hi ha que grumegen a l'hora que es posen a nedar. I aquesta és la manera més infal·lible de ser devorat per un tauró, ja sigui al Pacífic o aquí mateix.

Els llibres de biologia expliquen que els esquàlids són uns peixos amb un olfacte, una oïda i una vista d'allò més sensibles, fet que em fa pensar que el nostre mar té mil i un animals millors que no un de nosaltres. Clar que si continuam esquilmant-lo de qualsevol cosa comestible també és cert que algun dia algun tauró, per molt vell que sigui, ens mossegarà. La culpa serà ben nostra: no li haurem deixat cap altra opció.