Conceptes difusos

l l l
Aquí mateix, mentre hi ha una fredor al carrer que glaça les esperances de botiguers, petits empresaris i empleats, l'optimista conseller de Turisme, senyor Flaquer, ens dóna les xifres de maig talment els anys anteriors la Setmana Santa hi hagués coincidit o, amb la mateixa finta estadística, s'atreveix a diagnosticar una temporada baixa millor perquè d'octubre a maig en vengueren més que l'any passat. També ens passa pel nas (és una figura retòrica no una apologia de l'addicció) les xifres de l'aeroport sense matisar quants turistes només fan escala, cosa que no consentiríem a un amic si bravejàs d'haver viatjat a un país sense sortir de l'aeroport. Però ja ho veis, ara que emodel de carreteres és un debat important, ni la Direcció Provincial de Trànsit té la delicadesa d'oferir-nos les xifres d'accidents diferenciant-ne el tipus de via on han succeït. I així, per cada xifra que mostra un governant barrut hi ha una explicació que amaga i una interpretació que no li convé.

l l l
Mai he descobert una font ni explicat més del que ella volia. I, per arribar als 91 anys, encara me'n falten una quarantena llarga. Ho dic per si qualcú vol ser la meva gargamella profunda i explicar-me allò que als jutges d'aquest país no els sembla prou important com per actuar d'ofici. Vull dir, per exemple, com amb uns sous per davall dels d'un director d'oficina bancària molts dels polítics que ens envolten han pogut acumular cases i apartaments. El director de la meva oficina se'n fa creus, i jo també. Tampoc em sabria greu si qualcú, per rancúnia o per patriotisme -motius que atribueixen al confés Mark Felt, el confident que provocà eWatergate-, em dibuixa un diagrama on destaquin les interseccions entre dotzenes d'empreses, homes de palla, obres importants i enriquits polítics. Ara, si vénen a contar-me ganivetades internes de partit o altres atacs de banyes, millor s'adrecin als antivici, potser així també sabríem qui xucla i com ho paga.