Fa dues setmanes els corredors de borsa de mig món miraren sorpresos com el mercat borsari de l'Aràbia Saudita perdia un cinc per cent del seu valor en qüestió de dues hores. Va córrer la veu que el rei Fahd o estava molt malat o havia mort. Poc temps després, davant les preguntes insistents dels serveis d'informació d'arreu del món, va sortir un desmentiment oficial. El rei saudita estava beníssim. No estava ni malalt ni s'havia sentit indisposat en cap moment. Tothom es tranquil·litzà, fins divendres passat quan, abans que es poguessin estendre rumors, el govern de Riyahd va anunciar que el rei Fahd havia estat hospitalitzat. Aquesta vegada sí que estava malalt, i al mateix temps el comunicat oficial deia que el país era governat pel seu germanastre, com ha estat el cas, insistia, des de fa gairebé deu anys quan Fahd va tenir el seu primer atac de cor. Han volgut dir que, malgrat que el rei estigui malalt, tot continua igual que abans a la casa de Saud. Pero la reacció inicial de la borsa sembla indicar que no es confia gaire que tot continuï igual, precisament. Per a molts, la mort de Fahd iniciaria un temps de molts canvis i de molta inestabilitat a l'Aràbia Saudita. Per a alguns, aquest és el moment per al qual els Estats Units es preparava amb la invasió de l'Iraq. La transició en una dictadura qualsevol és problemàtica. En aquest cas, seria potser més complicat arran dels moviments d'oposició que es coven des de fa anys. Ossama bin Laden, per exemple, és el dissident més famós que ha produït el país. Els crítics sempre han estat tractats amb duresa pel règim. Un moment de debilitat política del govern, que es podria donar amb la mort de Fahd, podria ser aprofitat per molts per intentar imposar canvis polítics. Clar, ara que Saddam Hussein no és al poder, amb els seus greuges contra Occident per allò de Kuwait, no ens hem de preocupar que una baixada en el subministrament de petroli saudita ens deixi sense benzina: sempre tenim la de l'Iraq.