Ens dirigim a vosaltres per contar-vos una petita història, que comença abans del 1990. En Joanet era un nin que va tenir la sort de poder anar a una escola anomenada Es Pont (sí, sí, aquella de Son Gotleu), li agradava molt anar-hi, però quan li demanaven: «Joanet, t'agrada anar al Pont?». Ell contestava: «M'agrada molt, però té el pati molt petit i no podem jugar ni fer esport així com ens agradaria».

Mentre ell jugava al seu minúscul pati els seus pares, els pares dels seus companys i els seus mestres estaven engrescats en una lluita (i quina lluita!) per allò que ell tant desitjava: un pati com toca.

Per cert, si no vos recordau, allà pel 2001 tal vegada vos sona allò de: Robatori de terrenys (sí, sí, robatori). Plaça allà on no toca (i no tocava). Reunions, reunions i més reunions amb l'Ajuntament i els seus polítics amb els seus corresponents canvis de càrrec. Protestes, protestes i més protestes (fins i tot anàrem a la Rua). Requalificació de terrenys (metre amunt, metre avall, errors, per suposat) -dies, mesos i anys d'espera.

En Joanet, durant els anys d'escola, no s'ha aturat de pensar i fer preguntes: «Per què no puc jugar a futbol a l'escola? Quan tendrem un pati més gran? Els senyors que pensen, en què pensen?».

Però el que sí es cert és que no ha entès cap resposta: «Ara diuen que no és el moment, i llavors tampoc. Quasi, quasi el tenim. O no?». Doncs no. Uns anys més tard... en el juliol del 2004! A la fi (visca, visca, visca!!) tenim terrenys, metres i molta il·lusió, però: no hi ha pressupost, ni temps, ni ganes i anam passant (segur que perdent) el temps, per cert amb cançons i excuses de mal pagador com es sol dir i estam molt, molt cansats.

En Joan ja no hi és, a l'escola, és a la Universitat i no va poder veure feta realitat la seva il·lusió. Aquesta història,(per cert, trista i penosa) que comença abans de l'any 1990, encarà no ha acabat. Som al maig del 2005, han passat 15 anys, no és un imprevist.

Com es sol dir, continuarà... però és una vergonya!!!

AMPA del CP Es Pont. Palma.