És important que comunitats autònomes que tenen tants punts comuns com Balears i el País Valencià duguin a terme cimeres conjuntes per analitzar les seves respectives reformes estatutàries i els problemes de finançament que pateixen. Més encara si es tracta d'autogoverns dirigits pel mateix partit. Tanmateix no s'ha d'oblidar que cada autonomia parteix de dinàmiques pròpies i que no s'han de cercar excessius mimetismes en les reformes estatutàries.

Un dels principals problemes de les Balears és la insularitat, que suposa un entrebanc molt difícil a l'hora d'intentar superar el monocultiu turístic. En aquest sentit, les Balears estan objectivament molt més necessitades d'assolir el màxim sostre competencial i és lògic que el Govern Matas miri de reüll les peticions que farà el Principat de Catalunya. Unes illes amb menys competència que un territori peninsular es queden, a la pràctica, en situació de desavantatge. També són molt importants els factors culturals, lingüístics i de llaços històrics comuns. Els territoris que componien l'antiga Corona d'Aragó tenen molt a dir dins el nou àmbit de l'Europa unida. Els criteris partidistes s'han de deixar de banda en nom d'un major i millor progrés. Les Balears tenen un gran camí per endavant per aprofundir en l'autogovern i necessiten tots els suports possibles. No hi ha territori que pateixi més els efectes que encara perduren del centralisme que un arxipèlag.