algo de nubes
  • Màx: 28°
  • Mín: 22°
22°

Parlem de càncer

Sovint la vida ens dóna sorpreses, i no sempre agradables, com és el cas d'un bon amic meu al qual, fa poc mes d'un any, li diagnosticaren un càncer que després ha presentat metàstasis. A causa de l'amistat que ens uneix, enfortida, si cal, davant l'adversitat, ens solem reunir de tant en tant per passar una estona i parlar del món i de la bolla. Parlem de política, temes jurídics, ell és advocat, problemes que ens plantegen els fills adolescents...i per suposat del càncer; així, tal com sona, sense cap pudor ni cap temor. Parlem de la seva malaltia amb la mateixa naturalitat que toquem els altres temes.

El darrer vespre que sopàrem plegats, me va emocionar sentir-lo parlar de la complicitat existent entre els propis malalts per tal de passar-se informació, d'intercanviar opinions i d'ajudar-se a superar, de la millor manera, els moments difícils.

Després el sentiment emotiu es transformà en indignació quan, amb els ulls més expressius que mai, ens explicava les limitacions de l'Administració Sanitària i, sobretot, el seu silenci a l'hora de donar informació sobre tractaments alternatius al mètode tradicional aplicat als centres públics. Precisament ell, gràcies a un amic malalt, es va sotmetre a una intervenció que, de moment, ha estat una alternativa vàlida; també va parlar de complements alimentaris per millorar l'estat general i mitigar els efectes secundaris dels tractaments convencionals. Si el lector està interessat pot consultar la web wwwciti.miami.com .

De la lectura de l'esmentada pàgina es desprenen alguns interrogants:

Per quin motiu l'Estat Espanyol no permet la comercialització de productes que es poden trobar a països desenvolupats com Holanda, Andorra o els Estats Units? Qui veta la seva comercialització ?

Segons la informació penjada a internet, la causa fou una protesta d'un grup d'oncòlegs quan es dugué a terme la seva presentació, però el mes curiós es que els arguments que s'exposaren estaven mancats de qualsevol base científica. Gelosia tal volta?

Crida l'atenció el mutis de metges i institucions sanitàries, conscients com són, que és un tractament que millora el benestar del pacient passat un mes. El meu amic ho afirma per experiència pròpia, i la de tants d'altres companys de malaltia. A més, determinats facultatius no tenen cap problema a l'hora de recomanar-ho, advertint, això sí, de les dificultats per aconseguir-ho. També ens hauríem de demanar perquè es poden assajar noves alternatives a centres i hospitals privats, però no als centres públics. Qüestions d'economia? Interessos privats? Seria bo que, des de L'Associació Espanyola contra el Càncer, a part de la tasca que duen a terme i els sopars per recaptar fons, se promoguessin debats que aportessin un raig de llum sobre aquestes qüestions. I seria ben just que des de la pròpia administració agafessin el bou per les banyes sense deixar-se influir per determinats interessos, falsos corporativismes o determinades pressions.

Les persones que pateixen càncer, per la gravetat de la malaltia, necessiten veure que, a nivell institucional es fan tots els possibles per proporcionar, a curt termini, les alternatives d'intervencions que oferta la sanitat privada i posar al seu abast aquells productes que, com a mínim, milloren la qualitat de vida del pacient.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.