algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 21°
24°

Arriba «El Dimoni», de Miquel Pons

Aquell 1964, tan llunyà, a Felanitx fou festa grossa. Tres escriptors felanitxers, o estretament relacionats amb Felanitx, se'n duien sengles premis en els Ciutat de Palma. Aleshores, la festa d'aquells premis fundats per Gabriel Fuster Mayans 'Gafim' (creador que fou d'aquesta tertúlia, on cada dia ens trobam, amb la matraca), anava recoberta d'un oripell provincià, definitivament kitsch i d'anar per casa, que els feia entranyables. En 'Gafim', aleshores, dialogava amb en Calafat i amb madò Garumbau, personatges desapareguts amb l'arribada del turisme de masses, la balearització del litoral, la Democràcia, la Constitució i l'Estatut d'Autonomia. Què hi farem, no es pot tenir tot, en aquesta vida! Quan es va crear l'Editorial Daedalus de Bartomeu Pons i Jaume Vidal Alcover, un dels volums que tingueren més èxit fou Coses d'en Calafat (1966), aplec de dibuixos de Pere Sureda comentats en el pròleg per 'Gafim'. Un dia haurem d'ocupar-nos, amb temps i espai, de la saga dels Sureda Montaner, fills del mecenes Joan Sureda Bimet i de la gran pintora Pilar Montaner Maturana, perquè tant en Pere com els seus germans Jacob i Pazzis, van fer importants aportacions a la plàstica d'aquesta terra.

Però avui s'escau recordar els Ciutat de Palma de 1964. Els tres guardonats foren: Jaume Oliver Oliver, conegut amb els noms de Jaume d'Albocàsser i Joan d'Algorefa (Felanitx 1919-2004), amb el premi de folklore al seu extraordinari Llunari pagès (1966); Joan Manresa (Felanitx 1942), en poesia, amb Un, algunes vegades, que no es publicà fins el 1999, a La Sínia d'El Tall, i Miquel Pons (S'Alqueria Blanca, Santanyí, 1928), de narració, amb el reculEl Poble, que ha romàs inèdit fins al dia d'avui i ara es publica a can Moll, revisat de dalt a baix, convenientment etsecallat o esmotxat i amb el títoEl Dimoni. Na Fiona Campbels'interessa per aquesta troballa arqueològica, però vol saber coses dels oripells palmístics dels anys 60.

-Tan kitsch era, la cosa?
-Veuràs, aquells premis es donaven a l'Hotel Cristina Palma de s'Arenal, dins un menjador renouer en el qual les senyores lluïen uns vestits i uns pentinats que eren, t'ho puc ben assegurar, tot un poema.
-Poemes per aquí i poemes per allà. Tanta sort que a Felanitx en varen fer una festa.
-És així. Pocs dies després d'aquell Sant Sebastià, vaig assistir a un acte literari, en el poble que ha donat més persones il·lustres d'Europa per quilòmetre quadrat, durant el segle XX, i els tres guanyadors presentaven les respectives obres davant el seu poble, que les assumia com a cosa pròpia.
-Interessant. Allò que ja no s'entén tant és com dos d'aquests premis que has esmentat es varen torbar tant a publicar-se.
-Eren altres temps, Fioneta. N'ompliríem un bon cabàs, si ens ho propossàssim, amb els llibres premiats dels anys seixanta que no varen veure la llum.
-I en Miquel Pons...
-Està contentíssim. Com qui no mira el pèndol quan bat i el rellotge que camina, han passat més de quaranta anys. N'haurem de parlar amb esment, d'un llibre que ha sobreviscut el pas del temps.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.