En aquest final de temporada del futbol base mallorquí, no em queda més remei que felicitar, efusivament, tots els seus integrants que s'ho mereixen, que són gairebé tota la seva immensa majoria. Doncs sí, la gairebé totalitat de persones que estan immerses en aquest fascinador món del futbol base (jugadors, entrenadors, directius, delegats, pares de jugadors, etc.) me mereixen el màxim respecte i credibilitat, ja que em consta que es desviuen perquè la pedrera mallorquina sigui una pedrera fèrtil i amb bons vímets, i així, en un futur, poder alimentar de bons jugadors el Reial Club Esportiu Mallorca i altres clubs de solera de la nostra Illa.

I per a bé d'aquest futbol base que jo recolzo, a tots els nivells, també faré alguna crítica constructiva:

-La plantilla ideal per a un equip de futbol base hauria d'oscil·lar entre els 17 o 18 jugadors. Tanmateix, contra tota lògica, alguns equips tenen plantilles de fins a 20 jugadors, la qual cosa òbviament va en detriment dels mateixos jugadors, ja que amb plantilles tan saturades els jugadors es desmotiven en haver de repartir-se els minuts de joc o menjar banqueta... Per tant, els jugadors del futbol base, que estan integrats a equips amb 20 o 22 jugadors, es veuen seriosament afectats per jugar menys minuts dels que caldria esperar. Serà, potser, que hi ha alguns clubs que desitgen tenir plantilles excessivament àmplies per l'aportació econòmica que significa el pagament de la quota dels pares?

-També hi ha entrenadors que, malgrat la seva bona fe, no saben il·lusionar els jugdores de la seva plantilla per igual. Hi ha jugadors que juguen pocs minuts, i aquesta circumstància, sens dubte, desmotiva. Urgeix tenir més sensibilitat amb la plantilla, tant amb els que despunten més com amb els que despunten menys. L'important és el bloc, la pinya, la carcassa de l'equip, el bon ambient, la cohabitació solidària i justa.

-Després hi ha 'sentir-se els colors', estimar el club de tota la vida. Aquests xicots no tenen perquè canviar d'equip. Han de seguir on vulguin i els entrenadors tenir un poc més de coherència i d'equitat esportiva.

Per finalitzar, assenyalaré que el futur del futbol base mallorquí està a les mans de tots els que estam ficats dins d'aquest món. Un món que, sense cap dubte, és la palanca, la clau, per salvar el nostre futbol el dia de demà, amb jugadors qualificats nascuts de la nostra prolifera pedrera.

José Antonio García Vázquez. Pare d'un jugador del CIDE Aleví A.