Caminar cinc minuts més o menys pot convertir l'acte senzill de comprar alguna cosa en un episodi de civisme. Comprar coses havia estat, en el meu temps, una de les formes més positives de relació amb els conciutadans. Un dels canvis més lamentables dels que patim aquí afecta la qualificació professional dels comerciants i dependents. El comerç, com a professió, s'ha depauperat molt, i ara es confon amb dependent o dependenta qui sap agafar un esprai del prestatge, te'l cobra i el fica dins una bossa de plàstic. No sempre aquesta persona està en condicions d'explicar-te les propietats del producte. Hi ha un munt de feines que realitzen persones molt poc qualificades. Es considera que no és menester estar especialment qualificat per ser cambrer del bar de la cantonada o del restaurant de menú, per exemple. O per ser ajudant de cuiner. O per moltes feines de la construcció, etc. Quan hi ha algú que sap fer la seva feina i que hi posa una mica d'interès, automàticament l'escena cobra humanitat. No entrarem ara en qüestions d'alt risc entorn de les circumstàncies que afecten l'ànim dels empleats. No són qüestions menors, al contrari, però mereixen capítols a part. Ara, on hi ha un bon comerciant, un-a bon-a dependent-a, la ciutat recupera un antany de molt més bona jeia. M'agradaria un dia, amb temps, fer la llista dels meus comerços preferits, llocs com Tot Clàssic, per exemple, on el client se sent un visitant, i hi és ben atès per persona assenyada i sàvia. No n'hi ha molts, d'aquests comerços, i de vegades hom té la impressió que estan en perill. Parlaríem d'algunes fruiteries, d'algunes merceries -ara n'hi ha dues que tanquen-, d'algunes botigues de roba, d'altres comerços. Les adrogueries desapareixen, engolides per les seccions d'esprais dels supermercats i les dites grans extensions. Però encara n'hi ha alguna on el dependent, abans de vendre't l'esprai, et proposa una fórmula millor, més barata i més laboriosa, per resoldre el problema. Aquests comerços formen un teixit ciutadà que mereix tant de respecte i tantes ajudes com la cultura llibresca o teatral. Mantenen la tradició de l'amor per la feina ben feta, el respecte pels bons professionals, i, sobretot, sobretot, són petits o grans depòsits de memòria ciutadana. Són llocs on ens hi trobam bé, perquè se'ns hi tracta a cadascú en particular, no com a part d'una guarda. Pere Sampol, quan fou conseller i tenia aquesta branca de la vida pública a la seva agenda, va fer grans coses. Es diu que els comerciants no varen saber reconèixer-ho a les urnes. És ben possible. I ho pagaran car. Tots ho pagarem car, quan ja sigui tard i per qualsevol cosa hagis de fer cua a la caixa de sortida.