En Nofre va anar a la lluna
El 30 de juliol del 69, en un bar devers Llucmajor -potser era Petra; potser els fets van passar fora de Mallorca, la qual cosa no treuria cap valor a aquesta història, si és que en té qualcun- en Nofre dubtava en públic de les imatges que tothom havia vist aquells dies per la tele. La lluna no pot ser tan fosca, l'astronauta no pot moure's com es mou, i què diuen que ha dit, abans de sortir-hi? Quia, pardal! I feia un monòleg, en Nofre, al voltant del que sobre la lluna havien dit els poetes. Un pagès il·lustrat, aquest home, que a més de llegit era cinèfil i s'havia arribat a creure Méliès, amb el coet deixant borni el satèl·lit. La concurrència capejava i reia per davall el nas, mentre en Nofre escarnia Neil Armstrong botant de taula en taula a la zona de la paret on s'exposava un maillot que, deien, havia dut Guillem Timoner de Sant Sebastià. Davant la incredulitat evident de la concurrència, matisada en alguns casos amb hilaritat, en Nofre va fer un jurament: aniria, ell mateix, a la lluna. Demostraria la gran mentida de la tele. «La lluna», va sentenciar, «és un paradís, sens dubte».
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- Una vintena de pobles de Mallorca preparen marxes nocturnes simultànies pel proper 31 de juliol
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.