La Unió Europea ha publicat un atles d'Europa que descriu les terres que cultivam i n'analitza la qualitat. El resultat, la primera recopilació mai feta d'una informació essencial sobre el lloc on vivim, ja era prou necessari: fa tants anys que tenim un programa de subvencions agrícoles a Europa, però mai no havíem reunit els nostres coneixements sobre l'efecte que tenim sobre les terres que habitam. Ara que la feina està feta, el que s'aprèn no dóna molts ànims, cosa que potser era d'esperar. Un setze per cent de les terres de cultiu de la UE estan molt empobrides, sobretot per manca de material orgànic. El lloc on més es concentren les terres degradades és a l'est europeu. I la causa és sobretot les tècniques de cultiu que es fan servir des de fa cinquanta anys i que no estan pensades per mantenir el rendiment òptim de la terra. En països com Polònia o la República Txeca, gairebé una tercera part de les terres agrícoles mostren símptomes seriosos d'esgotament, segons les dades de la UE. La urbanització descontrolada i la contaminació també contribueixen a la pèrdua de fertilitat. Però no tot el desastre està concentrat a l'est. La foravila del sud d'Europa, de la zona Mediterrània, és motiu de preocupació, diu la UE. Fins a tres quartes parts de la terra de cultiu aquí tenen un contingut de matèria orgànica molt deficient. Es tractaria de posar-hi remei abans que no ens trobem amb grans extensions de terra que no serveixen per produir el que hem de menester, o almenys en les quantitats que hem de menester. L'estudi que forma la base de l'atles ha de servir per crear unes noves normes europees sobre la conservació de les terres. Segons Janez Potocnik, la comissària europea per a la ciència i la recerca, no apreciam la nostra dependència sobre les terres de cultiu de qualitat com caldria. Vist que la major part de tots els doblers que maneja la UE es fonen en subvencions a foravila, ja era hora que algú començàs a coordinar més bé la gestió d'aquests recursos.