algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 21°
23°

La no-nació segons Jaume Matas

Amb persones com l'honorable Jaume Matas Palou en llocs clau de la política illenca, les Balears no seran mai una nació ni una realitat nacional. Mai. Seran un graner electoral i un espai a devastar en l'acumulació de riquesa per part d'unes quantes dotzenes de conjurats. Una nació i/o una realitat nacional no és una fórmula que agradi als depredadors: no els deixa anar amples. Una nació és una voluntat de ser, de créixer en dignitat, de projectar-se cap al futur equipats amb el millor del que som: la memòria històrica. Una nació es manifesta en un espai cohesionat, en un territori que convida a l'arrelament, a la participació, a l'elaboració de projectes compartits -amb els més rics i amb els més pobres. Una nació gira entorn d'eixos d'humanisme, de cultura. Una nació és un conjunt de pobles i persones organitzats de manera que l'esforç de cadascú se suma al conjunt dels esforços. És allò que dóna sentit a cada cosa que fan els seus ciutadans. Tot plegat, dels materials de què està feta una nació n'hi ha de molt fràgils, d'altres de més resistents, n'hi ha de flexibles i n'hi ha de durs. Però tots han de ser tractats amb cura, amb coneixement, amb delicadesa moral, amb capacitat intel·lectual i política. Si aquí havíem organitzat la nostra vida entorn d'alguns d'aquests eixos, si havíem albirat un territori nacionalitzable, és obvi que tot plegat es desenvolupava a mínims, tot descansava en un equilibri molt inestable. Certament, aquests darrers anys ha actuat en les coses comunes una voluntat de rompre aquell equilibri, de trencar aquells eixos precaris. Quan la historiografia hagi de posar rostres a la darrera etapa en què encara fou possible imaginar-nos com a nació i/o realitat nacional, el de l'honorable Jaume Matas encapçalarà la tenebrosa desfilada. Podem imaginar-lo com el sacerdot que ofereix les deixalles de la dignitat nacional -non nata- en sacrifici al Déu de la Nació Única, que la repartirà entre els déus menors de siguin quines siguin les formes de la barbàrie. Per oficiar de sacerdot, Matas i els qui l'acompanyen en aquesta cerimònia concelebrada potser haurien d'aprendre allò que marca el decòrum dels cànons. Què és una nació, per exemple. No ha d'anar pel món donant la impressió de no saber de què parla per mor de llacunes oceàniques. Ara sembla ser que l'honorable Jaume Matas només sap què no és una nació. Saber que l'única nació és l'espanyola, com diu, no li basta per arribar a l'aprovat rascadet. Això, ara per ara, el situa al mateix nivell dels més endarrerits professors de Formación del Espíritu Nacional, aquells feixistes simples i no massa il·lustrats, arraconats en els claustres pel menyspreu aristocratitzant dels catedràtics.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.