El Primer de Maig, entès com un dia reivindicatiu i de lluita de classes, fa temps que passà a la història, però ahir quedà més palès encara durant la manifestació convocada a Palma per CCOO i UGT. Hi havia molt poca gent al carrer i, per contra, se'n veia molta a la platja i gaudint del primer dia d'autèntic estiu. La concentració deixà clar el creixent desinterès dels treballadors per celebrar la lluita col·lectiva, avui dia arraconada per les noves formes de negociació laboral i, també, pel creixent benestar domèstic. No resulta estrany, així, que entre les 750 persones que es manifestaren a Palma destacassin aquelles que són part de l'estructura sindical i altres procedents de col·lectius d'immigrants, que encara tenen per davant drets tan importants a guanyar com els de poder residir i treballar a l'Estat espanyol.
El paper dels propis sindicats ha canviat en aquest temps perquè també ha canviat la mentalitat dels treballadors. Hi ha poca consciència de classe i, per contra, massa interès per guanyar en capacitat de consum i benestar. I a les Balears, més encara. Hi ha moltes oportunitats de treballar, per canviar de feina, i tantes o més de promocionar-se, com es constata a la pròpia universitat: una part considerable dels estudiants abandonen per incorporar-se al mercat laboral.
Per totes aquests raons, i possiblement per algunes més, l'escenificació que fan els sindicats del Primer de Maig resulta anacrònica. Els discursos, la paella, l'ensaïmada i el tassonet de vi són molt poca cosa en una societat farcida de missatges i famèlica de consum, on tot es comunica i resulta molt fàcil interactuar. Per això mateix, seria bo que intentassin modernitzar la festa, sabent que ens trobam en una societat cada vegada més desmobilitzada. De fet, el propi Govern balear té molts problemes per fer participar la gent en la diada del Primer de Març, amb tots els mitjans al seu abast i per a una celebració tan important com l'Estatut d'Autonomia.
