Adéu al cel

Cada dia que passa pren més credibilitat la hipòtesi que el Govern vol recaptar l'impost dels carburants. Per què, si no, la consellera d'Obres Públiques s'ha de reunir amb la patronal dels transportistes per tranquil·litzar-los? L'impost, doncs, es repercutirà bàsicament sobre l'usuari particular. Hi podríem estar d'acord. Segur que Margalida Rosselló, hi està. Xoca, però, amb els principis que articulaven l'oferta amb què el PP concorregué a les urnes. L'usuari del cotxe serà penalitzat, quan contribueixi a compensar el preu de la construcció de les autopistes gràcies a les quals se li assegurà que podria arribar de Palma a Manacor amb un tres i no res. És més o manco el que ha succeït amb altres promeses estel·lars com la lliure elecció de centre o la demagògia sobre la presència del català al sistema educatiu. Subjacent a aquest discurs hi havia una utopia prometedora del cel a la terra: si no vol estudiar, no estudiï; si no li agrada la història, falsifiqui-la; si no li agrada el nom científic de la llengua, el canviï; si vol construir, construeixi; si li agrada batre rècords de velocitat en carretera, no es talli, endavant. Sí a tot, sense restriccions sempre que s'ho pugui pagar. I, si no pot, no es preocupi, que els altres fent ús de la seva llibertat de gastar, li ho permetran. La realitat, tanmateix, és molt tossuda.