Andratx no és Palma

No es tracta d'alarmar el bon amic Baltasar Porcel, andritxol de soca-rel, afirmant veritats de les que saben fins i tot els nins petits que van a comprar oli. Ni tampoc de formular axiomes inútils a hores d'ara, quan un llarg procés de normalització, cultural i lingüística, hauria d'haver donat, ja, fruits concrets. O demanar, en cas concret, de què haurà servit tanta dobberada malgastada. Han passat per la tertúlia els amics Jaume Simonet, mallorquí, independista de mena, i el granadí Antonio Mochón, un espanyols dels de viva la Pepa, del tot imprevisible. Teníem organitzat, d'anys enrere, uns dinars de periodicitat irregular que s'havien interromput fa alguns mesos, arran de les darreres eleccions generals. En Mochón, sense encomanar-se a Déu ni al Diable (el que tiene un primo en Graná ni tiene primo ni tiene ná), se n'havia anat amb el seu vot a l'urna del PP. I a damunt, en presumia. Els altres dos vàrem decidir tenir-lo arrestat una bona temporada, fins que entràs en raó i manifestàs propòsit d'esmena, amb el ben entès que, si reincidia, el castigaríem amb la cadena perpètua. I bé, finalment hem tornat a celebrar un dels nostres dinars gloriosos, aquesta vegada a «Sa Premsa», de sa Plaça dels Patins, on ja no en queden, de patins de rodes. En Jaume Simonet, que s'ha presentat amb capell i amb un tern elegant, de color marró amb guardapits, parla i no acaba d'Espanya com un mal negoci, per a nosaltres, els mallorquins. Comença a treure mapes de les butxaques i em recorda que ja l'expresident Francesc Antich es queixava un dia dels únics llocs de la Península que no poden esperar res de Madrid: Portugal, Andorra i les Illes Balears. Dic que ja em va bé assus-suaixí, i de bell nou li recordam a en Mochón que la va fer grossa, a les darreres generals, amb el seu vot de dretes. En Mochón tenia un pare filòsof, d'aquells de si gano yo, existo, però avui no toca. I en Simonet m'informa d'una feta que, ben estranyament, encara no ha sortit per damunt els diaris.