Riure en xinès

Tot i que en el PP hi militen algunes sectes de beatotes de rapinya, que tant recuperen el passat com anuncien el futur, també hi ha una part de la militància que practica un agnosticisme una mica assilvestrat. Així, no s'estranyi ningú si servidor declar tenir notícia suficient sobre la manca d'una formació religiosa de molts de militants, fins al punt que no sabrien distingir, sense l'ajut d'assessors o de diccionari, la contrició de l'atrició. La contrició és el penediment sincer per haver ofès Déu, i l'atricció és el penediment induït per la por al càstig diví. Davant la impossibilitat material d'evacuar una confessió així com toca, un acte de contrició en pot suplir els beneficis prescrits. L'atricció no és un sentiment noble, és una forma de penediment que servidor no acceptaria de cap manera com a passaport a la glòria celestial, per més retardada que sigui. Però, ja dic, aquestes decisions es prenen a una altra banda, no en un racó de diari. Bé, hi ha gent del PP -el corrent dominant- que té al·lèrgia a la claredat, a la transparència. L'aznaritat va fer arma, eina, filosofia i credo de l'opacitat, de la manipulació de l'opinió pública. Potser Aznar torni vincitore un dia o l'altra, però ara el seu nom va associat a una manera sinistre i embullosa de fer política. S'ha construït un personatge que es vol amb una autoritat moral que el situï per damunt del bé i del mal, però que resulta tan sòrdid com patètic. Va ser el gran embullador. Segons la filosofia que s'implantà en el seu mandat, només s'han de dir les coses per atrició. És clar que, si no tens por de res, ni aquest sentiment funciona. Aquesta tenebrosa filosofia, té expressions de vegades molt grotesques -però sempre dins la mateixa filosofia. La resposta del Govern al Parlament en xinès -anam cap al trilingüisme, senyor Rodríguez?- és, a part d'una gamberrada de mal gust, l'expressió d'un sentiment d'impunitat que ja ha traspassat els límits prudencials. Aquest sentiment, a desbordar-se, mena a fer feines d'embarc que de vegades surten cares. Riguin, senyor, riguin davant la perplexitat de la gent, que no entén com vostès poden tenir tanta barra i tan poca gràcia. Però aquesta patinada revela un estat de coses que la gent ja ha començat a percebre per altres indicis. Riguin, riguin en xinès. Però no creguin que sempre riuran els darrers.