Un PP rearmat

La renúncia de Ruiz Gallardón a mantenir viva, ni que sigui amb caràcter testimonial, la veu de la dissidència en el si del Partit Popular és un dels símptomes més clars del persistent lideratge de José María Aznar. En el PP només ha canviat la freqüència de les aparicions d'Aznar a la vida pública. Ara actua més des de l'ombra, cosa que escau i molt a aquesta etapa de la seva carrera política. Qualsevol intent, per part de Rajoy, de suavitzar el discurs de la dreta topa, més prest que tard, amb el mur infranquejable de l'aznarisme, que compta més que mai amb els contraforts de les forces tradicionals de la reacció espanyola. Els símptomes de rearmament ideològic i polític del PP i del seu assentament en les actituds més temibles apareixen no sempre per acció o manifestació del mateix partit, també comencen a entrar en joc associacions com Asaja, organitzant tractorades que aquí, a la nostra comunitat, hem après a interpretar en el seu significat més profund. D'altra banda, Rajoy ha hagut de dir ben clar que el PP no s'ha mogut d'on era. La inexpugnable uniformitat amb què Jaume Matas ha estat reelegit president del PP de les Balears també contribueix a donar visibilitat a un panorama del qual la reflexió i l'anàlisi han estat desterrades. Avui s'espera una compareixença d'Aznar davant la comissió d'investigació dels fets de l'11-M, en la qual no és previsible que sorgeixi la més petita espurna d'autocrítica. No sabem si les paraules de Zaplana, que donaven un misteriós caràcter de «teledirigit» al tràgic atemptat, prefigura en part la declaració d'avui d'Aznar. En qualsevol cas, ens hem de preguntar si la reafirmació del PP en les seves actituds més radicals de la darrera legislatura respon al fet que el Govern de l'Estat té cada dia més dificultats per comptar amb els suports inicials, sobretot el d'ERC. Si fos així, el conjunt de les forces d'esquerra d'arreu de l'Estat haurien de reflexionar en comú sobre el projecte polític d'aquesta legislatura, potser a partir de l'experiència del Pacte de Progrés com a paràbola. Totes aquestes forces haurien de tenir molt present que si el PP torna a accedir al poder no serà per refer el camí cap a l'aprofundiment de la democràcia.