Kika Rodríguez

Qui la diu més grossa

Kika Rodríguez27/11/04 0:00

Aquests dies m'he començat a trobar una mica millor, de fet crec que els meus èxits estan a punt d'arribar. I és que com ara he descobert que com a filla de família modèlica i gens estructurada, i a més esposa multiorgàsmica, tenc moltes més possibilitats d'arribar molt amunt. Que ningú es pensi que una asseveració d'aquestes característiques prové d'un il·luminat fonamentalista penedit pels seus anys de consum de variades substàncies. No, en absolut, això ho va dir un home amb pinta de molt respectable i convidat pels nostres igualment ben pensants governants, és a dir, paga poble. Després que ningú digui que no s'inverteix en investigació perquè amb conclusions d'aquesta índole és fàcil preveure la gran tasca científica que hi ha darrera. Posats a ratificar el que justificarà el meu retardat però ben merescut èxit a la vida he fet una petita demostració empírica en el meu redol més pròxim i les conclusions, in situ, no es corresponen en el laboratori on fan feina els amics de Bush i del Govern de les Illes. Primera conclusió: els fills de pares separats que conec varen tenir una infància, com a mínim, més divertida que la meva ja que mentre jo anava cada diumenge a Missa ells es tornaven cada cap de setmana amb uns pares proscrits per l'església. Això sí que és sort!

Segona conclusió: els nins i nines més traumatitzats per la mala relació dels seus pares són precisament aquells que han d'aguantar contínuament bregues, desqualificacions i una convivència insuportable, per allò de ja que hi som i amb els nins petits millor ho deixam estar... Tercera conclusió: Les meves amigues multiorgàsmiques ho són amb parella estable, amb pla d'una nit, de dues setmanes o de deu anys. És que de veritat qualcú pot pensar realment que si la gent senzillament pel fet de casar-se entràs en una voràgine d'orgasmes freqüents i múltiples hi hauria tantes separacions? Després d'aquestes contundents, contrastades i científiques conclusions que esper que siguin mereixedores de portades de diaris i, sobretot, donin per qualque conferència d'aquestes organitzada per gent que pot bravejar d'estabilitat, harmonia i cohesió familiar. Mentre esper la cridada podria dirigir el meu camp d'investigació a estudiar el fenomen Munar agenollada davant el Papa -aquell home que segons Aznar va evitar que ens menjassin els comunistes dolentíssims. Amb una classe política tan decent, religiosa i amb fonaments tan sòlids no arribo a entendre com en els jutjats hi ha tans casos de corrupció. Si no fos pels nostres jutges tan morals i familiars ja no podríem confiar en ningú.