Quadern de viatge

Cal insistir, una vegada més, i tantes com sigui necessari, que la primera obligació d'un govern democràtic és garantir, i facilitar, als ciutadans l'accés i el dret a la justícia, no pas a la legalitat. Si les persones, els ciutadans d'un estat de dret, no senten protegits els seus propis drets, individuals o col·lectius, de fet es restringeixen les seves llibertats. Si l'administració de justícia no és àgil i justa, és lenta i injusta; si el càstig no és proporcional al dany causat, és un càstig injust; si els privilegis no ens fan iguals a tots davant la llei, és una llei injusta, i, aleshores, la democràcia pateix una pèrdua de credibilitat i rep un cop sever en un dels seus aspectes més sensible i fràgil, perquè quan algú se sent amenaçat i indefens, o bé deixa de confiar en aquells que tenen el deure d'assegurar-li un tracte just, o bé té la temptació d'obrar pel seu compte i esdevenir executor d'una justícia parcial i esbiaixada que atempta contra la democràcia, contra la convivència i contra la societat.

Dijous, 18.- A mi, sincerament, me semblaven molts corrents per un llit tan estret que, a més, a perdut cabal, no pas durant les intermitències de sequera, ans en temps de pluges i saó, quan més favorables eren les circumstàncies climatològiques. Finalment, tots els corrents han convergit en una mateixa direcció, la que solen dur els rius polítics: d'amunt cap a vall, del cim a la mar, que és l'itinerari més habitual de rius i torrents per tal d'aprofitar els efectes de la gravetat. D'aquesta manera, tan hàbil i senzilla, s'ha pogut canviar de rumb i de sentit, sense canviar ni de rumb, ni de sentit, o sigui, deixar-ho tot igual, però diferent, que és una manera, original i antiga alhora, de canviar perquè res no canviï i continuar a la deriva, sabent tots cap a on no van, que és una ignorància fèrtil per afavorir l'atzar i la contingència. He tingut, dels debats, un coneixement molt superficial. Me referesc a les deliberacions i a les negociacions dels corrents, interns, externs i subterranis, i dels contracorrents, oficials, renovadors i vies alternatives, per trobar una fórmula, o una estratègia, o un compromís, de coincidència per tal d'accedir al poder i fer-ne un repartiment just i equilibrat que satisfaci les inèrcies i les resistències. L'error més greu, en tot aquest afer, és ignorar que els problemes tenen, sovint, moltes compostures i poques solucions: una o cap. De la capacitat de trobar la solució encertada, que també sovint és la més òbvia i senzilla, depèn que la crisi, que no és crisi, sinó transformació i evolució, es tanqui d'una forma adequada.