Patrimoni

La viva dedicació del Consejo Superior de Deportes i del secretari d'estat en la matèria, Jaime Lissavetzky, per solucionar 'in extremis' la polèmica televisiva al voltant de la retransmissió dels partits de futbol dels dissabtes en obert, amb motiu del partit Barça-Madrid, ha contribuït a empobrir encara més la paral·lela polèmica de volada internacional motivada pel manifest racisme del seleccionador espanyol de futbol i de l'afició espanyola acarnissant-se amb els jugadors negres de la selecció anglesa, tractant-los de micos: mentres que una actitud així hauria suposat la destitució del seleccionador anglès, en una democràcia tendra el braç diplomàtic ha demanat disculpes pels repugnants insults de l'afició, però no ha dit ni ase ni bèstia de l'actitud de Luis Aragonés, com si no hi hagués cap relació entre el racisme del públic i el racisme del mal anomenat «sabio de Hortaleza» (si els savis del lloc són així, preguntem-nos per la resta). Capficades com estan les màximes autoritats espanyoles en treure ferro polític a l'esport, veurem si conserven aquest talant el 26 de novembre a Fresno, en el moment en què s'hagi de donar carta de naturalesa internacional a la selecció catalana de hoquei sobre patins. Hauria estat també molt encertat que l'entrenador del Reial Madrid, García Remón, hagués acompanyat la seva poruga demanda de tancament del Camp Nou pels vergonyosos fets contra Figo, feta amb ànim d'escalfar l'ambient, amb la petició d'una sanció a la FEF pels fets racistes del Santiago Bernabeu i que hagués lloat l'actitud militant de la nova directiva del Barça en eradicar la violència entre la seva afició, que obliga Laporta a viure protegit i a la qual els demòcrates donem carta de patrimoni.