De la Vega

L'error de De la Vega en la qüestió del català és que se'n deixa dur per la dinàmica establerta fa molt de temps pel PP de polititzar totes les llengües de l'Estat que no siguin el castellà sense remetre's a criteris científics, que són els únics vàlids en una qüestió per un costat tan important i per l'altra tan donada a la demagògia. Indignats pels esdeveniments, els dirigent d'ERC han hagut de recórrer a l'amenaça de dir que si Moncloa no accepta la unitat de la llengua es podria trencar el pacte tripartit i negarien el seu suport als pressuposts generals de l'Estat. Perquè el problema de María Teresa Fernández de la Vega no és el de veure petites diferències entre el català que es parla a Barcelona o a València. El seu autèntic problema és que no ha superat el tic centralista de la superioritat del castellà i a partir d'aquí s'atreveix a dir la seva respecte d'una llengua inferior que ha sentit parlar dins el seu àmbit familiar però, pel que sembla, no s'ha dignat a aprendre, almanco amb la profunditat que caldria. Això és el més trist de tot.