Pere Capellà i el Consell

Tot i això, encara sorprèn la poca convicció demostrada pels responsables de cultura de la institució davant l'aniversari de Pere Capellà. No glossarem ara la seva figura, però sí que sembla necessari recordar a qui correspongui que el nom de Pere Capellà s'associa automàticament a conceptes com el de la dignitat de la gent -remarquem-ho per si fes falta-, el de fidelitat a uns ideals i a uns principis pagada a un preu molt elevat. Convé que les institucions democràtiques contribueixin a vivificar la memòria històrica, i així ho ha fet un ajuntament, el d'Algaida, que ara pot mirar cara a cara el passat i el futur. No creim que sigui el cas del Consell, no sabem si per decisió política, per ignorància o desídia. A les raons adduïdes, hi hem d'afegir -per ventura també és menester recordar-ho- la personalitat de Pere Capellà com a home de cultura, que va saber aprofitar uns motlles teatrals d'eficàcia acreditada per vessar-hi continguts que el defineixen com a autor compromès amb el seu poble: un compromís que, en la darrera època de la seva vida, va haver de ser implícit, però que, no obstant, ens ajudava a percebre la realitat, que guaitava de bromes i de veres, en l'espai quotidià i en l'absurd. Ens preguntam, també o sobretot, què ha fet la fundació Teatre Principal. I, si no podem obtenir una resposta satisfactòria, estaríem davant d'un d'aquests oblits que ens conviden a fer memòria.