cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
20°

El ca de bestiar

Joan Vicens, de la històrica família dels Nyegos de sa Calobra, i Martí Ferriol, de Sineu, són dos entusiastes dels cans de bestiar mallorquins. Fa unes dècades aquest animal era en perill d'extinció, com altres espècies domèstiques que són autòctones de Mallorca. Si no va desaparèixer va ser perquè alguns pagesos de foravila els continuaven emprant per guardar ramats i possessions. A principis de segle XX s'extingí el ca de bou, en ser prohibides les bregues. I fa una vintena d'anys va ser a punt de fer-ho el porc negre mallorquí, perquè el senglar blanc té més carn i menys saïm.

La salvació del ca de bestiar està garantida. Competeix en concursos espanyols i internacionals, i en guanya. A Alemanya, terra de bons cans, l'animal és molt reputat i cotitzat. El ca de bestiar no corre cap perill, però sí l'art pagès del seu ensinistrament.

Durant generacions, els cans de bestiar varen tenir un paper assignat en les tasques del camp. Com altres oficis de la pagesia mallorquina, les habilitats que homes i cans desenvoluparen i perfeccionaren s'estan oblidant al ritme que s'urbanitza l'entorn i s'apliquen les noves tecnologies. «No només s'ha de salvar la raça, també és necessari guardar el coneixement», em comentaven Vicens i Ferriol, «perquè molts pagesos ja no saben ensinistrar un ca de bestiar».

És ben certa, aquesta apreciació. Avui en dia feim de la conservació de medis naturals i espècies una finalitat en si mateixa, però la buidam dels continguts per la qual un dia existiren i es consideraren. Aquest és el camí del ca de bestiar, que amb la desaparició del costumari pagès pot acabar convertint-se en un fòssil vivent per a exhibició.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.