No es comprèn com en uns pressuposts tan expansius com els d'enguany, on el Govern balear està disposat a endeutar-se al màxim per fer autovies, el pressupost destinat a la Direcció General de Política Lingüística sigui un 22% inferior al dels temps del Pacte de Progrés. És cert que enguany l'Executiu Matas ha fet un esforç i ha incrementat l'esquifida partida un 16% respecte a l'any passat. Però convendria que per devers el Consolat contrastassin els seus esquifits pressuposts de Política Lingüística amb la doblerada que dediquen Euskadi i Catalunya a aquest concepte, vital per a la supervivència dels seus pobles. La llengua pròpia es troba a les Balears en situació d'alerta roja. Els fluxos migratoris dels darrers deu anys, units a algunes generacions de peninsulars arribats anteriorment i que no han assumit el coneixement i l'ús social del català, exigeix un esforç molt més gran. És imprescindible que en el debat dels pressuposts en el Parlament la defensa de la llengua assoleixi un paper capdal. L'oposició està obligada a fer bandera d'aquesta qüestió en nom de l'Estatut d'Autonomia. Aquesta norma bàsica no parla per res de construir autovies, però protegeix al màxim la llengua. Ara manca saber si aquest mandat es durà a la pràctica de forma adient.