Quan la setmana dóna molts de temes de comentari, has de triar, i la majoria de vegades no tries segons la importància del tema, sinó per por que la seva actualitat sigui efímera. Avui sembla obligat parlar de la reunió de Presidents de Comunitats Autònomes, o de la firma de la Constitució Europea. Però d'una i altra encara se n'haurà de parlar molt, i en canvi és possible que, dins pocs dies, de la rebel·lió dels bisbes i de la lluita contra la «telebasura» ja no en cantin pus ni galls ni gallines. Parlem, idò, dels bisbes espanyols, que sembla que han redescobert l'esperit de croada que tant de mal va fer a l'Església anys passats. Dic bisbes espanyols, i esper i desig que això sigui una generalització injusta i que hi hagi bisbes a Espanya que no comparteixen les actituds del senyor Rouco Varela, a qui vaig conèixer fa ja més de 40 anys a Munich, on residíem a la mateixa residència d'estudiants, el famós «Spanisches Kolleg», quan ell era un capellà jove més o manco «progre» que ampliava estudis a la capital bavaresa (n'hi havia més, com l'inoblidable Julio Montalvillo, que més tard va penjar la sotana), i jo estudiava a l'Institut d'Intèrprets de Munich. Ara, convertit en cardenal i arrenglerat amb els sectors més reaccionaris de l'Església, ha declarat la guerra al Govern Zapatero per temes que tenen molt poc a veure amb la religió, i molt amb la necessitat d'adaptar la legislació a la realitat de la societat espanyola del segle XXI. Perquè l'equiparació de drets de les parelles homosexuals que conviuen en i amb les mateixes condicions que els matrimonis tradicionals, o que aquestes parelles puguin adoptar infants, com ja ho poden fer ara cada un dels seus components per separat si no són parella, sinó que viuen tots sols, o que s'eliminin les injustícies evidents que conté l'actual regulació de l'avortament, o que es recordi a l'Església el compromís d'autofinançar-se que va assumir en el Concordat, que me tem que sigui lo que més por li fa, no té res a veure amb la religió. Una altra cosa seria que, per llei, es volgués obligar un ciutadà a fer coses que anassin contra les seves creences religioses, però aquí no hi ha tal. Ningú no està obligat a avortar, i tant els homosexuals com els heterosexuals no estan obligats a formar parella amb ningú si no volen, i uns i altres tenen la mateixa capacitat per educar infants (per cert: a totes les parelles homosexuals que conec, la distribució de rols és idèntica a la dels matrimonis heterosexuals; ítem més: segons l'etimologia que ara volen aplicar els hipòcrites de sempre, les parelles heterosexuals que no es casen per l'església tampoc no són un matrimoni). De l'oposició a la regulació de l'avortament, resulta com a mínim sorprenent que els bisbes considerin que és pecat avortar, i per tant, i ara parl dels nord-americans, també ho sigui votar el catòlic Kerry, i en canvi volen que es voti el protestant Bush, culpable de firmar més de cent sentències de mort quan era governador de Texas i de la mort de mils de persones a l'Irak, no quan eren un projecte de persona, com en el cas de l'avortament, sinó persones de totes les edats. Això sí que són pecats mortals! Però d'això, els bisbes nord-americans no en diuen res. No m'estranyaria que, amb aquestes actituds, cada vegada fossin més els ciutadans que a l'hora de fer la declaració de renda no vulguin contribuir al finançament de l'Església. I per acabar, unes paraules sobre el pecat venial del Govern Zapatero: Jo estava tot gojós perquè creia que volia acabar amb la «telebasura», i ara resulta que només la vol eliminar a les franges horàries en què els infants veuen televisió. A part que els infants d'avui veuen televisió a tota hora, per a la salut mental i cívica dels ciutadans d'aquest país seria ben necessari eliminar la «telebasura» sense més especificacions.